Va ser acabar feina i gairebé sense dinar dirigir-se al darrer assaig general, amb públic, del Foc i Fum 2024. Ahir capvespre el nou i alhora veterà director d’enguany de l’obra costumista de Joan Benejam, l’actor, Toni Riudavets, va dirigir la prova de foc abans de l’estrena oficial que es produirà anit en el Teatre des Born de Ciutadella.
La primera representació oficial de les tres que es duran a terme aquests dies d’aquesta sarsuela santjoanera, de la qual dimecres els alumnes de diferents escoles, i ahir residents del Geriàtric Municipal i de Santa Rita, en van poder gaudir de les darreres provatures prèvies al ‘sus’ d’anit.
Després d’haver pujat prop de 30 vegades als escenaris per Foc i Fum, a Riudavets ara li toca dirigir-la. I ho fa amb un grup d’actors i actrius, mescla de talent, experiència i joventut. «He optat per una opció clàssica de l’obra, tot i què sempre hi ha algun petit detall personal meu, com fa qualsevol altre director», ens avança el director artístic a qui el Cercle Artístic li ha encomanat regir el Foc i Fum 2024.
No sense abans reconèixer a «Es Diari» que haver-lo representant tants d’anys, «m’ha ajudat a l’hora de dirigir-lo», Riudavets ens xerra d’aquest ram d’actors d’enguany com un equip, «compacte i molt segur del que fa, amb experiència perquè gairebé tots ho han fet altres anys», desvetlla, volent destacar a Cristina Álvarez i Siscu Mercadal, «que viuran la seva darrera representació com a Fransisca i Bartomeu», ens avança.
I és que per ells– també per Riudavets que el dirigeix per primera vegada i a més segueix en el seu paper de Carrelet– la d’avui serà una estrena oficial emotiva. Els assajos generals? «Han anat molt bé, la veritat. N’estem molt contents i vam veure com tant els més joves com els majors dels geriàtrics van xalar i s’ho van passar tant o més bé que nosaltres», exclamava. «Ja hi ha nirvis i ganes de començar, després de tanta feina».
Els directors, els artistes i les escenificacions
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Un bodrio pueblerino, anacrónico e infumable desde todos los puntos de vista, especialmente el aspecto musical, que es ciertamente lamentable.