Mor el darrer caixer senyor de Sant Lluís

La vida de Juan José Villalonga va estar sempre lligada al camp. La seva s'àvia paterna, Catalina Olives, era propietària dels llocs de Biniancolla, quan encara no s'havia dividit en Dalt i Baix, i Son Tretze Nou, a Sant Lluís; sa Dragonera i Biniaiet, a Maó; i Toràixer de cas Tomassets, as Castell, on vivia amb el seu home Tomàs Villalonga. Quan va enviudar a finals del segle XIX estava embarassada d'en Joan, que va ser son pare d'en Juan José, i van anar a viure a Biniancolla.

Noticias relacionadas

Fallece Ray Barra, el bailarín que se instaló en Cala Morell

Más noticias relacionadas

De petit, en Juan José va ben conèixer s'àvia, na Nina de Biniancolla, que menava amb autoritat tots els seus llocs, mentre que amb son pare va aprendre l'ofici de pagès i també a estimar els cavalls. El 1967, durant la batlia de Pedro Pons Coll, va ser un dels impulsors de l'organització de la qualcada de Sant Lluís que no es celebrava des de feia quinze anys. Propietari de lloc, va sortir de caixer senyor -el seu germà Llorenç ho havia estat el 1942- i des de llavors sempre va qualcar a les festes de Sant Lluís, molts anys com a caixer batle, també com a caixer casat i a partir de 2007 com a caixer pagès, en introduir-se de nou aquest càrrec de la qualcada, i cavaller.

Deia que el seu cavall era el més demòcrata perquè havia sortit de caixer batle durant el franquisme i també en l'actual monarquia, tant amb ajuntaments d'esquerres com de dretes. Admirava els històrics cavallers l'amo de Son Bou i en Toni de Son Morro.

Regidor Pagès i propietari de Biniancolla de Baix, en Juan José també va ser durant uns anys el gerent de la Cooperativa del Camp de Sant Lluís, a més de regidor durant el franquisme (1967-1972) i en la democràcia amb el batle Francisco Pons Olives (1983-1989).