La naveta des Tudons és la protagonista d’un dels relats més populars entre les llegendes menorquines

TW
1

El ple extraordinari del Consell va aprovar aquest dilluns per unanimitat tant la declaració definitiva de les rondalles menorquines com a bé d'interès cultural immaterial de Menorca (BICIM), com la corresponent a la de les llegendes menorquines.

D'aquesta manera, les institucions públiques obren una nova via per a salvaguardar una part important del patrimoni cultural i lingüístic de l'illa, amenaçat per la globalització i el trencament de la cadena de transmissió natural.

Què són realment?

En primer lloc, per a constituir les rondalles com a bé d'interès cultural immaterial, s'ha tingut en compte tot el corpus rondallístic recopilat a Menorca pels folkloristes mitjançant la transmissió oral de generació en generació.

Segons el document de la declaració definitiva, per a considerar una rondalla com a tal, aquesta ha de ser «una narració fantàstica en prosa, de tradició oral i caràcter anònim, de trama purament imaginària, però que té molt a veure amb la vida quotidiana de la gent». A més, ha d'estar pensada per complir una doble funció: entretenir i alliçonar. És per això que les rondalles tracten sobre temes tan humanístics com l'amor, la mort o el creixement.

Per una altra banda, compta amb unes fórmules d'inici molt característiques com «Hi havia una vegada...», «Açò era i no era...» o «L'any tirurany...», entre d'altres. Així passa també als finals, amb fórmules tan tradicionals com «I encara viuen, si no són morts» o «I es qui ho trobi fat, que hi posi un poc de sal».

Aquest llenguatge força col·loquial també es dona al llegendari menorquí, el qual està format per un conjunt de narracions anònimes que s'han transmès de generació en generació de forma oral. Dites llegendes relaten uns fets ficticis que es presenten com a verídics per tal de justificar un fenomen natural o un fet històric que eren difícils d'explicar en el seu temps.

Per exemple, en el cas de les llegendes menorquines s'intenta aclarir com van sorgir alguns dels monuments prehistòrics, com és el cas de la taula de Torralba o la Naveta des Tudons.

I és que com es pot apreciar, aquests relats tenen, per si mateixos, un valor patrimonial natural afegit. Molts indrets propis de l'Illa, com són els barrancs de la zona de migjorn, apareixen en les llegendes, especialment en les d'encantaments, que expliquen fets insòlits mitjançant la intervenció d'éssers imaginaris. Alhora, aquests llocs compten amb una fauna i una flora molt riques, amb exemplars endèmics de Menorca. Aquest seria el cas de l'herba que reb el nom de pampalònia i d'espècies d'aus rapinyaires com el xòric, el milà, l'esparver, l'oliba o el falcó pelegrí.

Sent ara considerades béns d'interès cultural immaterial,  l'Administració pública vol cercar així nous suports i mitjans per difondre i donar a conèixer les rondalles i llegendes de la nostra cultura popular.

Llistat de rondalles i llegendes

Rondalles

  • D’ENGINY O DE COSTUMS. N’Espardanyeta l En Pere des fabiol l Na Ruda Menuda l Mestre Gelabert l Sa criada trapassera l Un errat de comptes l En tot hi ha maldat l Déu faci que ho vulgui l Puós! l Conformitat l S’homo comanda l En Nespla cercant s’ase l Confusió de llengües l Engarrotar allà on va tort l Segons s’edat, es pecat i sa penitència l Premi a s’avarícia l Mesura plena l Na Marieta de Son Fe i es missatge l Açò és sa fèl·lera l Mals de cap l Mirar prim l A robar per penitència l Conversada l Fer denou de rebatuda l S’om l Qui per altre es descompassa l Per no voler qualcar a ses anques l Es primer rellotge l Es millor convit
  • RONDALLES RELIGIOSES. Sa creueta des rosaris
  • RONDALLES DEL BON JESÚS I SANT PERE. Carabasses i glans l Descortesia l Es vent de proa l Sant Pere i sa coca pintada l Sa rondalla de la Mare de Déu l El Bon Jesús pelegrí. Epígraf «De la Manna»:  Es brundell de pa l Madò Manna
  • RONDALLES MERAVELLOSES. En Pere de sa maça l Es falconet l Sa serpenta de set caps l En Pere de sa fava l Sa flor romanial
  • RONDALLES CURTES. Es millor convit l Es primer rellotge l Sa madona balladora l Es doctor i es criat l Tres qui van anar a córrer món l Sa criada des batle l S’ase qui es begué sa lluna
  • FAULES. Sa cabra i es cabrit l Sa cabreta l Sa rateta

Llegendes

  • «Faules vulgars» (explicatives). Sa primera casa l Com s’introduí es podar sa vinya l Descobriment des carbó
  • Llegendes històriques. «Tradicions de gegants». Sa naveta des Tudons i es pou de s’Aimador l Sa taula de Torralba i es fus de sa geganta l Sa pica d’Albranca l Sa dona de sa penya marbre que seu
  • «TEMPS DELS MOROS». Primer moment històric: Sa llàntia de plata l Sa roca des cavall l Sa novia d’Algendar l La pobla del Mercadal l Ferreries en temps dels moros. Segon moment històric: Es pas d’en Revull l Es tresor de Torrellafuda l Es tresor d’Albranca l Madona de Binifadet l Sa donzella de Son Carabassa l Es pou des captiu l En Xoroi Encantaments l Sa cova de sa dama l Encantaments de Biniguarda l Sa dama de sa cova Murada l Sa senyora de sa cova de sa Por l Es gorg d’Albranca l Sa ciutat de Perella l Sa senyora des Barranquell l S’homenet de sa Boval l S’homenet de mitja colzada
  • «COVERBOS DE SA POR». Es pou des caçador l Sa perdiu blanca
  • RELIGIOSES. Epígraf «De la Manna»: Es brundell de pa l Madò Manna