Annabel Villalonga: un pregó per ressaltar la bona vida a Llucmaçanes
La pregonera va esmentar els records i anècdotes viscudes de les festes de Sant Gaietà,
1 de 2
2 de 2 | Annabel Villalonga va oferir un sentit pregó per subratllar la qualitat de vida d’aquesta casolania, amb la interpretació d’algunes cançons i també gloses davant un nombrós públic | Katerina Pu
La cantant, sonadora i glosadora Annabel Villalonga ho va tenir molt clar ahir, durant el pregó de les festes de Sant Gaietà, a l’hora d’elegir entre Nova York i Llucmaçanes, després d’haver visitat recentment la ciutat nord-americana. «Sense cap dubte, Llucmaçanes», va subratllar.
Villalonga va contraposar els gratacels, el riu, la gentada al carrer, els casinos, el Central Park o el Madison Square Garden, els concerts i espectacles setmanals, entre altres, de la gran ciutat per decantar-se per les precioses cases blanques vorejades de paret seca, per desitjar el bon dia, per jugar a truc, per nedar en una cala a 10 minuts de casa i per gaudir de les festes de Sant Gaietà i el fer poble front l’anonimat de la gran ciutat.
Després del pregó, l’Associació de Vesins va desvetllar la identitat del Llucmaçaner de s’Any, que enguany ha recaigut en les tres caixeres batlesses que ha tingut el poble, que són Noelia Gomila, Deli Pons i Ester Parpal. | Katerina Pu
A continuació, va interpretar un tema seu, «Barquejar», amb lletra de Miquel Boireta, que xerra de la llibertat, per després recordar que vuit anys enrere va acompanyar amb la guiterra les gloses del llavors pregoner Juanjo Orfila i ahir mateix ella en va improvisar algunes a partir dels suggeriments del públic.
La pregonera va esmentar els records i anècdotes viscudes de les festes de Sant Gaietà, per acabar l’acte amb la interpretació de l’«Himne a Llucmaçanes», acompanyada del seu autor, Juanjo Orfila, a més de dedicar una cançó als seus alumnes de guitarra llucmaçaners.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.