De pares a fills: relleu generacional en una granja de Menorca | Youtube: Comissió Europea

TW
11

Carme Bosch Marquès és una de les quatre ànimes de la finca de S'Ullestrar de Ciutadella. I en ella s'ha fixat la delegació de la Comissió Europea a Catalunya i a les Illes Balears, en la seva campanya per donar suport als joves agricultors.

El vídeo s'ha publicat a Youtube per la delegació de la Comissió Europea. L'objectiu, explicar que tot i les dificultats del relleu generacional al camp, ja que «molts pagesos veuen com els seus fills marxen a la ciutat i sovint no volen tornar», encara hi ha casos, com el de la Carme Bosch, que no només tornen, sinó que a més ho fan donant un impuls i aportant noves idees.

«Amb 19 anys vaig anar a estudiar una carrera a Barcelona, i després de 9 anys em vaig cansar del bullici de la ciutat i de fer feines desarrelades del territori. Trobava a faltar viure i fer feina aquí», conta na Carme.

La seva tornada a Menorca també coincidí amb una reorientació del negoci i un canvi de model, centrat més, encara que no només, amb el formatge. Na Carme ja era conscient de la importància de donar-se a conèixer i va ser quan ara ja fa cinc anys que van entrar a les xarxes socials, «per donar visibilitat». Des de llavors ha fet prop d'un miler de publicacions en el seu perfil d'Instagram, que té al voltant de 4.000 seguidors.

«Mon pare és molt prudent, quan propòs cosa nova, però quan ho veu ja està [...] i ma mare és tot el contrari i sempre em diu endavant, i si va bé, bé, i si no, no passa res», assegura na Carme, en el vídeo on també surten el seu pare i la seva mare exposant els seus parers.

La diferència generacional més gran que percep na Carme amb el seu pare, és l'hora d'agafar vacances. «Per ell mai és bon moment per agafar-nos quatre o cinc dies, diu que sempre hi ha feina a fer», comenta rient na Carme, i conclou: «L'objectiu nostro és que sigui una feina, no una esclavitud».

La filla pagesa de Ciutadella reconeix que de petita alguns cops «sentia un poc de vergonya» per viure al camp i ser de família pagesa, ja que «hi havia gent que se'n fotia de tu». Recorda el «to despectiu», d'expressions com «ets ben pagesot». Ara és ben diferent relata, perquè «aquella vergonya que sentia de petita ara s'ha transformat amb orgull. I ara jo som com l'abanderada de S'Ullestar, de la que estic orgullosa. I açò es nota quan xerres amb la gent».