Amb una precisió gairebé mil·limètrica, casa per casa, família per família, el pregoner d’enguany de les festes de Sant Gaietà, Miquel Carreras Saura, va dibuixar ahir aquella Llucmaçanes dels anys 60 i 70, aquella que va ser l’escenari de la seva infantesa, aquella en què, com va explicar, tots els veïns es coneixien.
Aquest repàs històric el va fer Miquel Carreras amb una mica d’enyorança,«ens coneixem entre els veïns? Seríem capaços de dir cadascun dels veïns que viuen ara as nostre poble? Jo avui no soc capaç. Ho era abans». El pregoner va assegurar que «Llucmaçanes ha canviat amb el pas del anys, hem perdut un poc la identitat de poble», una identitat que es fonamentava en tres eixos, va dir, «s’església, s’escola i sa botiga», de les quals només en queda ara mateix la primera, «però buida, ens coneixem més per la marca dels nostros cotxes». Com a vincle veïnal, va assegurar, queda l’associació de veïns, una de les més antigues de Menorca que ha intentat combatre aquesta pèrdua d’identitat.
Carreras Saura va explicar la seva biografia lligada al poble, amb anècdotes simpàtiques que van servir de testimoni de la història del nucli residencial de Maó. Per citar un exemple, va rememorar el pregoner quan jugaven a futbol al carrer, a la plaça, «hi havia dos arbres que ens feien de porteria.Davant hi vivia en Pons. No sé si no li agradava el futbol o que li féssim malbé el sembrat», ja que sempre els advertia que els prendria la pilota si acabava als seus dominis.
Tots els veïns del poble, llucmaçaners de s'any | Josep Bagur
Llucmaçaner de s’Any
A aquest acte d’obertura de les festes patronals de Sant Gaietà, que va tornar després de l’aturada derivada de la pandèmia de covid-19, es va donar a conèixer el nom del Llucmaçaner de s’any. Aquest honor va ser per a tots els veïns del poble, per la humanitat demostrada en els moments difícils de la pandèmia.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.