Apassionats per la cuina, preocupats per la professió

Un debat honest i apassionat que va recuperar la presencialitat després d'un any de parèntesis virtual i que estava emmarcat en l'any que la nostra Illa ha estat escollida com Regió Europea de la Gastronomia. L'objectiu era donar veu als joves sobre la seva visió de la gastronomia local però també, per valorar quines oportunitats laborals genera aquest sector. La sala restaurant del vell institut de Ciutadella va omplir-se de joves amb ganes de menjar-se el mon però mirant de fer-lo més just. Des de la primera fila els escoltava orgullosa Maria Josep Rebassa, directora de l'IES Maria Àngels Cardona amb uns quants dels professors que hi fan feina avui dia.

Gastronomia local

Els set representants del IES Maria Àngels Cardona que van respondre les preguntes del debat que s'havien plantejat van començar amb un reconeixement cap a la riquesa gastronòmica que privilegia Menorca gràcies als productes que la terra i el mar regalen des de temps immemorials. En aquest sentit, tant Joel Chulca com n'Aaron Goñalons van coincidir al afirmar que la gastronomia forma part de la cultura de Menorca que ha anat quedant al pòsit dels segles i al mateix temps, és un producte turístic a través del qual som reconeguts. «La nostra missió és recuperar les receptes antigues perquè no caiguin en l'oblit i crear-ne de noves que vagin en la línia de la sostenibilitat», va recordar Goñalons.

Tot i això, com a joves van reconèixer que no practiquen la cuina menorquina quan es troben i un dels motius era la manca de poder adquisitiu per fer, per exemple, una caldera de llagosta i per l'altre, la manca de temps per posar-se a cuinar. «Els joves som més d'anar a fer un menjar ràpid» explicava na Julia Orfila. «Caldrien preus més populars a través de petites racions per accedir a segons quins plats o tallers que ensenyin aquesta cuina que ara fan les àvies però que un dia es poden perdre» afirmava Mikel Vidal. Des del públic, na Diana González, membre de l'Escola d'Adults s'afegia a posar com exemple una caldereta de serrans o unes albergínies plenes com contrast de dos plats a l'abast de tothom en quant a cost.

Professió

Però més enllà del receptari i de l'oliagu, el debat també va girar al voltant de la manca de reconeixement que pateix una professió on tothom sembla que pot dedicar-se a fer de cuiner o de cambrer sense cap formació, com deia na Sol Marquès. També na Luna García criticava la manca de sensibilitat dels propis clients que no valoren prou el sacrifici que suposa treballar en una cuina o servir taules sense descans en ple estiu. Una reivindicació per tal de posar en valor la professió i dignificar-la s'escampava entre els joves que protagonitzaven el debat però també, entre els que l'escoltaven des del públic. «El client té la raó però no sempre i sovint s'oblida» afegien des del públic. «Cal conscienciar al consumidor», afegien.

Un altre dels aspectes de debat va ser la percepció que tenen els joves de la formació que reben, fent un reconeixement a l'esforç fet pel centre malgrat la manca de recursos i l'envelliment de les instal·lacions. En clau de millora, na Marta Florit explicava que com a alumna de serveis, el tipus d'ensenyament de grau mitjà no era compatible amb molts dels establiments que hi havia a Menorca. També apuntaven que els cambrers haurien de rebre formació de cuina menorquina perquè aquesta, només s'adreçava a qui feia cuina i això els privava d'un coneixement més profund del producte local que havien de servir. En definitiva, un debat apassionat i sincer en boca dels futurs xefs i cambrers de Menorca.