Maó commemora la col·locació de l'escultura, una figura que representa la transformació d'un port que torna a mirar a la mar
Paula Klamburg, Clara Basiana i Ona Carbonell, guanyadores del bronze a Londres 2012, van oferir una coreografia al ritme de «Mediterráneo» de Joan Manuel Serrat, que el públic va poder veure fins a tres vegades | I. P. D. R.
Maó celebra els trenta anys de la col·locació de la Sirena Mô, l'escultura creada el 1991 per Leonardo Lucarini i que s'ha convertit en tot un símbol en una ciutat i un port que culminava llavors «una transformació molt important» per deixar de viure d'esquena a la mar.
Així reivindicà, ahir, el batle de Maó, Héctor Pons, en l'acte de descoberta de la placa commemorativa que es va col·locar al peu de la figura, la qual té gravada el poema «Permanència» de Carme Cloquells, que rememora com el personatge mitològic, entre onades, escollí Maó per mudar les escates per a vestir-se de bronze. Una transformació que, metafòricament, serveix per referir-se a la metamorfosi del port. Ho defensà Borja Carreras, qui llavors presidia la corporació municipal i que recordà com, abans de la reforma dels molls, «Maó era una ciutat molt abandonada i aquest era un espai que estava d'esquena a la ciutat».
Aquestes paraules es pronunciaren en un acte al qual assistiren les exbatlesses Àgueda Reynés i Conxa Juanola, a més d'altres membres de la corporació municipal.
Satisfacció de l'autor
Leonardo Lucarini, agraït, va admetre que «mai no m'hauria imaginat que la Sirena Mô arribaria a ser tan important», i assegurà que «m'omple d'orgull que sentiu que us representa».
Un sentiment i una estima que l'escultor vasc, que començà a visitar Menorca fa trenta-cinc anys i que en fa una dotzena que resideix a Maó, havia palpat el primera persona unes hores abans, quan el matí, centenars de persones van visitar l'escultura original, de guix, que es conserva a l'Illa del Rei. I és que com explicava a «Es Diari», durant el procés creatiu «vaig modelar l'escultura en fang, la vaig passar a guix per donar els darrers tocs i després la vaig passar a bronze».
FOTO: Josep Bagur
Amb tot, Lucarini admetia que «estic content pel que significa l'escultura», una peça que va fer per encàrrec del Borja Carreras. «El 1989 havia fet una exposició a la Sala Sant Antoni i el batle va veure una escultura d'1,10 metres que tenia allà, i em va demanar si en podria fer una per col·locar al port». Va ser així, i a partir de diverses figures més petites que veieren que una sirena era «un personatge molt atractiu».
Actes
La pluja que va caure a Maó durant el capvespre va fer perillar la celebració dels actes previstos. El primer de tots va ser una exhibició de natació sincronitzada, a la mateixa zona del moll, per al qual l'Ajuntament va convidar «tres sirenes» per a celebrar aquests trenta anys de la Sirena Mô. La nedadora Ona Carbonell va formar per a l'ocasió un trio amb Clara Basiana i Paula Klamburg, dues companyes de la selecció espanyola que guanyà la medalla de bronze en els Jocs Olímpics de Londres 2012. Les nimfes, amb Joan Manuel Serrat i el seu «Mediterráneo» com a banda sonora, van repetir tres vegades la coreografia, per tal que el públic anés rotant i més gent ho pogués presenciar, sempre respectant al màxim les mesures sanitàries.
La demostració de natació sincronitzada no va ser l'única que es va poder gaudir anit al port maonès. Més tard, després de la descoberta de la placa, a la zona d'Autoritat Portuària el danzaor Jesús Carmona va interpretar «Prólogo B&B» sobre una tarima flotant. El ballarí, Premi Nacional de Dansa 2020 i Premi Benois 2021, actuà acompanyat del percussionista i cantant Manu Masaedo.
De la demostració se n'havien previst tres actuacions, una d'elles a la zona de la sirena, remolcant la plataforma flotant d'una banda a l'altre. El mal temps, però, va modificar els plans per seguretat.
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Mahón / Mô