Encara hi som a temps. A temps per impedir que les festes patronals de Menorca acabin morint d'èxit. Aquest podria ser el resum o el missatge optimista que va sortir del que es va debatre dissabte capvespre a la taula rodona que es va celebrar en el context de les VII Jornades de Cultura Popular i Tradicional, celebrades des de dijous fins diumenge al Convent de Sant Diego, d'Alaior. Una taula que duia per títol «Les festes patronals de Menorca: com evitar morir d'èxit».
Van participar en el debat el portaveu dels Voluntaris de Sant Joan, Pere Bagur, un músic de la Banda de Ferreries, Xavier Janer, una caixera des Mercadal, Mònica Martí, i un altre de Maó, José Pons Sansaloni, i el regidor de Festes de Maó, Héctor Pons. Moderava, el periodista David Marquès.
Punts d'interès
El debat començava a partir de la problemàtica de la massificació, una qüestió que ve motivada pel propi atractiu de les festes. És un problema que afecta, sobretot, a Ciutadella i no tant a la resta de pobles. En aquest sentit, Pere Bagur va reivindicar una major implicació del Govern balear, qui té la potestat de «limitar la connectivitat». I és que, denuncià, «esteim cansats de lluitar per tenir més connectivitat, i només ens la posen els dies que menys interessa».
A partir d'aquí va sortir la idea de la pèrdua d'identitat de les festes, precisament, per aquest allau de visitants que va transformant la tradició. De fet, un aspecte que va apuntar Mònica Martí és el fet que «els visitants no saben on es fiquen, la gent no està prou informada» i això és sinònim de risc. Una qüestió que requereix més informació per als visitants, encara que en el debat es dubtà, per exemple, de la utilitat de xerrades a Mallorca o Barcelona.
Xavier Janer es va referir a la pèrdua d'identitat de la festa, tenint en compte el paper principal dels cavalls. «Molts tenen més interès en la samba que en la tradició», i ho va relacionar també amb l'excés d'alcohol. Un tema al que també es referí José Pons Sansaloni, afirmant que «cada vegada hi ha més gent a les voreres de la plaça que no a mig fent botar els cavalls», mentre que els bars amb música reuneixen grans masses.
El tema del negoci que generen les festes també va ser motiu de debat, igual com també el tema derivat de la massificació i que són els accidents. Héctor Pons creu que en les festes de Menorca «hi ha un factor que les fa imprevisibles», com ho demostra l'accident de l'any passat a Maó.
També es va xerrar de la limitació de cavalls a la qualcada, així com la formació dels cavallers i la transmissió de valors entre els més veterans i els més novells. En el torn d'intervencions del públic, s'exposà la necessitat de plasmar per escrit els protocols de Ciutadella (que romanen en un calaix des de fa anys) així com un reglament per als Jocs des Pla que serveixin de base sòlida per al seu correcte funcionament.
Des de la taula es va demanar al Consell que intervengui en qüestions comuns a tots els pobles i sobre les quals, sovint, des dels ajuntaments costa prendre decisions.
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Hace unos cuantos años que ya no es lo mismo , las fiestas antes eran tradicionales , respetuosas. Hoy en día todo es extranjeros que no saben ni lo que pasa ni por qué se hacen ciertos eventos. Y últimamente ya no podemos ni disfrutar de las playas. Llenas de tumbonas azules. ESTO QUE ES? se ha vendido ya la isla y ahora somos un resort?Bienvenidos a Menorca ciudad de vacaciones