"L’IME garanteix un punt de trobada a tots els investigadors de l’Illa"

Coordinadora científica de l'IME després d'haver-ne estat presidenta del Consell Científic, cap de la secció de Llengua i Literatura i membre des de fa molts anys.
Jo dic que tota la meva trajectòria intel·lectual va lligada absolutament a l'IME. Just aquests dies he recordat que abans de l'any 1985, que és quan es fundà l'IME, ja parlàvem del tema en el marc de distintes jornades que vam celebrar alguns estius en aquesta mateixa seu.

¿Quins són els propòsits que es marca ara com a coordinadora científica?
Ser molt fidel al meu càrrec, molt eficient, ser responsable i ser un bon eix en relació amb tot el que és l'IME i les seves cinc seccions que agrupen tots els membres de la institució. També ser un bon eix en relació a la presència social de l'IME dins Menorca, a més de complir amb altres funcions com la dels contactes institucionals, dins i fora de Menorca. I tot això ens porta al primer gran propòsit que és l'acadèmic perquè, com m'agrada dir, l'IME existeix per crear coneixement, el que el situa en els grans àmbits de comunitat científica i a la vegada divulga aquests coneixements en la societat.

Aquesta comunitat científica, un dels puntals com afirma de l'IME, sembla tenir garantit el relleu generacional. Als intel·lectuals de l'Illa se li estan sumant no pocs joves que es dediquen a la recerca.
Sí, és cert. I encara hi ha molt de camí a recórrer. Un dels elements claus fundacionals de l'IME va ser justament aquest, poder garantir que totes les persones interessades amb la investigació a Menorca tinguessin un punt de trobada que és l'IME. El tema de relleu generacional és clau. En aquest sentit tenim, en aquests moments, un món universitari menorquí molt potent. És un dels deures de l'IME, restar molt obert, captar i estirar tota la gent que té interès en investigar des de l'àmbit que sigui.

En moltes ocasions s'ha posat de relleu el fet que l'Institut sigui Menorquí d'Estudis i no d'estudis menorquins.
Sí, del nom ens en sentim molt satisfets perquè de fet respon al primer debat concret que va tenir l'IME que era decidir el nom, perquè els noms fan les coses diuen els filòsofs i els poetes. El que hauria estat més fàcil és anomenar-lo institut menorquí d'estudis en paral·lel a altres noms com l'Institut d'Estudis Catalans o l'Institut d'Estudis Llerdencs, vull dir que hi ha una llarga tradició d'instituts d'estudis que agafen el nom geogràfic. Però noltros fundam l'IME a començaments dels anys 80 i llavors ja teníem clar que amb el nom volem mostrar la voluntat d'universalitat. Perquè el coneixement és universal, però encara que sigui universal, el coneixement no és abstracta, s'encarna en una realitat concreta i la nostra és Menorca. Però si li posàvem institut d'estudis menorquins pensàvem que es podia pensar que fèiem una opció no local, que local sí, sinó localista, i aquesta era la gran diferència. El coneixement no té límits i l'Institut Menorquí d'Estudis establia el nom des d'on ens obríem al coneixement. Va ser realment una troballa polida i n'estem orgullosos.

En diverses ocasions vostè mateixa ha declarat que a l'IME li requeria tenir més presència en la societat. Quins camins apunten en l'actualitat perquè sigui així?
Primer l'IME ha d'arribar a la gent des d'allò que fa i ara el que ens hem de plantejar són mitjans més dinàmics perquè el món canvia i les possibilitats ara són més diverses. L'IME ha de continuar amb la divulgació rigorosa, com les publicacions, congressos, cursos, jornades, etcètera, i per altra banda obrir àrees de millores com la presència a internet, i aquí som conscients que tenim molta feina a fer. Per començar, com ja s'ha parlat àmpliament en el Consell Científic, hi ha ja el compromís d'actualitzar la pàgina web que ara no és prou dinàmica, ni completa, ni prou àgil. L'altra tema que s'ha plantejat a través de les seccions, és la qüestió de les edicions digitals, que és una cosa que també haurem d'afrontar perquè vivim al segle XXI i les edicions digitals són fonamentals. També perquè així augmentaríem la difusió de texts que editats en paper sempre resulten molts més cars, la possibilitat de consulta és també més gran. Fins i tot s'ha parlat, i ens ho haurem de tornar a plantejar, d'editar una mena de butlletí digital com a mitjà de comunicació de tots els membres de l'IME i una manera d'arribar més enfora. A més altres possibilitats ens les aporten les xarxes socials, com Facebook i Twitter, que ens han de permetre divulgar més les activitats que es programen.

L'IME s'estructura en cinc seccions que, segurament, funcionen de formes diferents. Quines són les línies?
La gran diferència que tenen és el seu propi àmbit d'estudi. Hi ha seccions que podríem atracar més, com la de Ciència i Tècnica que és la que té el perfil més diferent. Aquesta secció no fa investigació científica estricta, no es pot fer aquí, pel que juga més amb elements com història de la ciència i treballant amb altres realitats com les consolidades Jornades Científiques de la Mediterrània de les quals Josep M. Vidal n'era el motor, o la mateixa col·laboració de l'IME amb l'Escola de Salut Pública, i aquí sí que el buit de Vidal serà clamorós. Les seccions humanístiques són la d'Història i Arqueologia, la de Ciències Socials i la de Llengua i Literatura. La d'Història i Arqueologia i Llengua i Literatura tenen un treball molt intens en investigació i publicacions. La d'Història i Arqueologia és molt complexa i la gràcia és que hi hagi investigadors de tots els períodes i a pesar de tots els membres que composen aquesta secció, sempre trobam alguna mancança. La secció de Llengua i Literatura és molt activa, hem de pensar que hagut de partir pràcticament de cero i hi participa gent molt jove també. En la de Ciències Socials ens trobam perfils molt diferents, antropòlegs, sociòlegs, geògrafs... les seves recerques poden aportar molts elements d'anàlisis de la realitat del present, el que és molt interessant. I per últim, l'altra gran secció és la de Ciències Naturals, gran perquè el món en el que vivim és molt important tot el tema del territori, medi ambient, la sostenibilitat, tots aspectes de primer terme, pel que no és estrany que sigui una secció nombrosa i molt feinera. A més una secció molt ben connectada amb l'OBSAM que es va crear com a conseqüència de la declaració de Menorca com a Reserva de la Biosfera. Amb tot la suma de membres de l'IME realitza tasques importants. Si bé és cert que no tots els membres són tan actius hem de considerar que tots són referents, persones amb qui pots comptar per projectes concrets, que formen part de la institució i en un moment donat poden fer les seves aportacions.

Vostè substitueix en el càrrec a Josep Miquel Vidal, una persona que s'ha exalçat, ja en vida, i que tenia tants camps oberts que molt prest estan trobant el relleu.
Davant una obra com la seva, el millor homenatge és continuar-la, és el que hem de fer. La rapidesa amb què s'ha replantejat tot, després de la seva mort, honora tothom que ha pogut intervenir en tots aquests processos. A més tenc la sensació, com ha dit Josep Mascaró, i jo ho comparteixo, que és una figura irrepetible, l'adjectiu és aquest. Irrepetible començant pel seu perfil tant complert quan el món ha tendit a les especialitzacions. Vidal era una persona una mica renaixentista, en el sentit que ell abraçava el món humanístic i el científic d'una manera increïble. El seu perfil de científic tothom el coneixia, era físic, persona amb dedicació intensa a la història de la ciència, havia traduït texts científics, havia esta professor de la Universitat de Barcelona, lligat a moltes institucions com la Real Acadèmia de la Medicina, també era expert en astronomia. Però el que no s'havia vist tant, perquè era més implícit, era que Vidal tenia una formació humanística increïble, una manifestació clara d'això és la seva biblioteca, era un lector empedreït, una persona amb amplis coneixements i això s'ha vist en la seva feina com a director de l'Enciclopèdia de Menorca, ell era el millor dels interlocutors per a qualsevol tom, i en el seu treball com a coordinador científic de l'IME, ell tenia criteri format en totes les seccions i edicions dels llibres. I el que s'hauria de posar en lletres immenses, Vidal ha viscut per la cultura de forma íntegra i exclusiva. Ell va tenir el coratge, el compromís i lucidesa de fer de la seva vocació la seva professió. No sé encara si som prou conscients de l'herència que ens ha deixat.

Segurament li restarà importància, a més és la segona persona que ocupa el càrrec de coordinadora científica, però és la primera dona en ocupar el càrrec en un moment en el que més dones estan assolint aquests llocs de referència. En el seu parer, és significatiu?
Sí, és significatiu perquè això demostra que les dones tenen un nivell de formació tant important que els permet ocupar aquests càrrecs amb tota la naturalitat del món, per mèrits propis. A Menorca hi ha dones molt ben preparades, el fet que estiguin assumint aquests càrrecs no és res més que un indicador de la realitat sòlida, d'una bona preparació. Tot això és coherent amb les dades generals que manejam de major pes de dones a la universitat amb bons resultats. Però encara hi queden drames a solventar. Tot i que la dona és molt present al món del coneixement, després, com s'ha comentat aquests dies en motiu del Dia de la Dona Treballadora, això no es tradueix en càrrecs visibles i fins i tot, encara que no sigui el cas nostre, però, com és que hi ha dones que encara cobren menys que els homes per la mateixa feina?