Campanya positiva, captura frustrada i males formes

Són les deu del matí, l'hora fixada per la Protectora per iniciar la captura de galls i gallines. Allà s'hi presenta la premsa local, conscients de que aquesta iniciativa té un caire social, ja que suposa canviar una tradició, una cosa de tota la vida, encara que a molts els pugui resultar un fet sense importància. A més, aquesta acció té partidaris que consideren oportú retirar les aus d'aquesta zona verda, però també detractors, perquè el Canal Salat és un indret que sempre s'ha caracteritzat per acollir aquestes aus que, tot i el pas dels anys i el creixement del poble, han sabut sobreviure a la proliferació de trànsit. "Quin mal hi fan aquí, que els deixin tranquils, hi han estat sempre i no molesten ningú", diu a un servidor una senyora que passa en bicicleta per allà quan tot just ha començat la batuda.
organització

D'inici sorprèn que els membres de la Protectora es presentin al Canal Salat sense estris, sense una xarxa o quelcom semblant per provar de capturar les gallines d'una forma ràpida i efectiva per, tal i com anunciaven al seu comunicat de premsa per convocar voluntaris, l'acció no sigui traumàtica pels animals. Almenys és el que es desprèn del text, on afirmen que volen "procurar que aquest canvi no sigui traumàtic". Només disposen, a simple vista, d'uns sacs i unes cordes que una ciutadana implicada ha duit.

I comença la batuda. Un per aquí, un altre per allà i les gallines que s'escorren ràpidament, fent inútil l'esforç. I comencen les queixes: "A jo no em facis una foto eh!", ens diuen. "Perdonin, vostès ens han avisat...", respon un company de la premsa. "Vostè és de la Protectora?", demano, "Sí, però jo no he convocat a ningú, no em facis cap foto a jo". Esglaiats, sorpresos i, perquè no dir-ho, molestos amb el tracte dispensat, les formes deixaven molt que desitjar. En són testimonis uns pocs presents que, des del pont del centre de salut, observaven i escoltaven les converses. Ens miren, tampoc ho entenen, ni el tracte ni la manera com es fa la captura. "Així no n'agafaran cap de gallina", riuen.

I aquesta és la crònica d'un tema que esperàvem més divertit però que ha resultat tot el contrari, una iniciativa que tenia bon fons, però que va fallar en el "modus operandi". Que no hauria estat problema ni crítica si la Protectora d'Animals ens hagués atès, perquè havíem respost amb interès a la crida. Finalment no sabem com va acabar l'operatiu, perquè després de quaranta minuts de ser allà no vam treure res en clar. Ho sabrem si en passar pel Canal Salat hi seguim veient les aus tot pasturant.