"Els camins tenen valor perquè són els fills de la memòria"

El conferenciant és assessor en temes de turisme a peu i regularització de camins, dóna classes a l'Escola de Turisme i Oci de la Universitat Rovira i Virgili, i ha participat en la posada en marxa d'un projecte a la comarca d'El Priorat, per recuperar camins antics i fer-los transitables a peu, tot fomentant el turisme enològic, connectant pobles amb camins rurals i creant una xarxa de vies.

Ha tingut èxit aquest projecte?
És un projecte que ja té quatre anys i n'estem força contents, però és necessiten un mínim de cinc o sis anys per avaluar-lo, i a partir dels deu comences a veure si allò que has fet està bé. Però tenim indicadors que senyalen que anem per bon camí. Ha augmentat molt l'arribada de gent que ve a caminar, no només de Catalunya, sinó que comencen a venir francesos, anglesos i americans. De fet s'ha publicat un article al Washington Post parlant de la iniciativa de recuperar camins i de passejar entre vinyes, com un projecte fantàstic. Un projecte a través d'empreses locals, el Consell Comarcal només dóna una mica d'ajuda quant a difusió. És un projecte que ha necessitat molts pocs diners però amb bastant reflexió i les idees molt clares.

Una iniciativa turística i social...
És l'altra vessant, que els camins siguin vistos per la població com una cosa important. I aquí tenim diferents iniciatives, colles de mestresses de casa que fan excursions pels camins recuperats, o un projecte d'apadrinament de camins amb els nens de les escoles.

Com s'estudia un camí?
Normalment es fa des de tres punts de vista. Primer com a infraestructura viària que són. Un camí de ferradura, per petit que sigui, és comparable a una autopista, salvant les diferències. Va ser pensat per uns usos de comunicació igual que les carreteres. I tenen una dimensió legal com a camins públics i permeten arribar a certs llocs. També mirem els camins com element patrimonial. Aquí és on tenen més valor perquè són els fills de la memòria, ens expliquen com havien funcionat els territoris abans, les grans batalles i fites històriques i també com funcionava la gent, com anaven a fer carbó, per on passaven. Expliquen coses de la vida quotidiana. Les poblacions necessiten mantenir els camins per explicar als nanos per on anaven els seus avis.

I el tercer punt de vista?
És el camí vist com a recurs, perquè els camins antic són importants per a les poblacions locals, ens diuen per on anar a passejar, com comunicar-nos amb el nostre patrimoni natural. I és un recurs important per al turisme. En el cas de Menorca em sembla que és d'una evidència extrema. Crec que és un tema capital per a un territori que té la imatge i la protecció que té, per al turisme que té ara i per al que desitgeu tenir en un futur.

El problema és la conservació.
Els camins sempre tindran aquest problema. S'han d'anar mantenint, però el problema més gran no és aquest, sinó saber on estan, si els ajuntaments saben quins són els seus camins, perquè els camins antics són béns demanials, i fins fa no res no havien d'estar registrats i no es podien registrar i hi ha casos en que s'ha de fer memòria de quins eren els camins. Necessitem recuperar, necessitem saber quin és el patrimoni públic. Moltes vegades els camins públics s'han ocupat no per mala fe, sinó perquè s'ha perdut la memòria, perquè hi ha desconeixement. Són camins que no serveixen pel que servien i han deixat de tenir valor. És ara que ens comencem a adonar que té valor, perquè ens permet entendre com érem, fer excursions, perquè és coherent amb una determinada manera de plantejar el turisme. En molts casos és una carrera a contra rellotge.

Per què?
Perquè en molts casos els destruïm. A vegades es destrueix un camí medieval per fer passar una màquina per treure quatre pins. El que ens estem carregant val molt més que els pins. A vegades és necessari però altres no. I anem a contra rellotge perquè se'ns està morint gent que era part de la memòria d'aquests camins, són coneixements que es perden.

En qualsevol cas, l'administració mantindrà els camins en funció de les possibilitats econòmiques del moment...
Abans que mantenir és important que els camins tornin a aparèixer al mapa, perquè un camí ple de vegetació costa poc obrir-lo. Però si no consta com a camí públic el que pot passar és que en uns anys hi tinguis una nau industrial. I després, quan constin, ja s'aniran recuperant a mesura que hi hagi diners o que faci falta per passar-hi.

L'administració pública té la obligació de vetllar pels interessos i les propietats públiques, però a vegades comporta resoldre conflictes, i és més còmode no entrar en aquests temes si no hi ha pressió social. Per això és important fer inventaris de camins. D'això en té experiència el meu company Xavier Campillo, que junts som autors del primer llibre dedicat estrictament a camins, "El llibre dels camins", un manual per esvair dubtes, desfer mites i reivindicar drets.