El fabiol tremola de nervis

El so va quedar ofegat aviat pels coets, que des de dalt l'Ajuntament, s'ajuntaven a la mascletà i un intens repic de les campanes de l'església de Santa Maria, que vehiculaven l'emoció continguda per cada maonès i maonesa presents a la plaça.

Noticias relacionadas

La alcaldesa de Maó plantea limitar el número de 'caixers' en las fiestas

Más noticias relacionadas

L'animada processó dels gegants, les trompetes i xiulets dels Cap de Fibló i els grallers s'estenien per la ciutat a mesura que la gernació s'atensava a la plaça, fins llavors tancada per mantenir la seguretat en la traca de petards. Els geganters feien volar els faldons d'en Tomeu i na Guida davant les escales de l'Ajuntament on les autoritats contemplaven el pas al rimte dels grallers, acompanyats enguany de la colla de Vacarisses, amb vaca inclosa.

La batlesa Conxa Juanola, el conseller de cultura Miquel Àngel Maria, la presidenta del Consell Maite Salord o la consellera de cultura i esport del Govern Ruth Mateu no van voler faltar a l'acte inaugural, en què l'associació musical de Maó acabava d'engrescar les colles d'amics al so de «El gato montés». Però la cançó protagonista per pal·liar l'espera de la caixera fadrina no podia ser cap més que «Es Mahón», interpretada a tot pulmó per membres de l'equip de rugby, que treien el punt simpàtic amb el sentiment a flor de pell.

Entre ells, en Lucas Pons demostrava la profunditat de la passió compartida quan, en l'arribada dels cavalls alçava uns braços tatuats amb el detall de la festa. En l'avantbraç esquerra el pèl negre d'un ofenós cavall onejava al vent amb la bandera de Maó al fons, una representació en miniatura de la recollida de la bandera que aconteixia en aquell precís moment, en què la caixera fadrina Aina Sánchez rebia el penó de la ciutat.