Els salts a ritme de música van ser els vertaders protagonistes de la nit. | Josep Bagur Gomila

TW
0

La jornada havia estat intensa però encara hi quedava el plat fort del dia. El còctel perfecte-aquell que fusiona tradició, festa i protocols- estava preparat perquè milers de persones l'assaboriren amb més ganes que mai. Però el gran moment es va fer esperar.

La Plaça Constitució lluïa plena. Però els cavalls no arribaven. A les 21.15 hores la caixera fadrina, Aina Sánchez, acompanyada pel caixer casat Miquel Buzón i el vocal Gabriel Sans, s'apropà fins l'entarimat per lliurar la bandera. El primer tinent de batlle de Promoció Econòmica, Vicenç Tur, recollí l'estendard i el va fer onejar amb el sentiment i l'eufòria de maonesos i visitants. Tot seguit, i ja corrien les 21.20 hores, el so del tambor i el fabiol que deixava anar Víctor Pons va omplir l'indret de gran sentiment, mentre un silenci imponent feia de cor.

La banda de música de Maó, dirigida per Miquel Llario, va deixar anar les primeres notes de «El Gato Montés» que s'aturaren tot just començar per una assistència, que acabà en ensurt.

Noticias relacionadas

La qualcada va comptar en el seu primer dia de jaleo amb 140 cavalls que desfilaren en una primera volta ràpida de cargol. El caixer batlle, Héctor Pons, i el caixer capellà, Joan Tutzó, donaren permís per iniciar un apoteòsic primer jaleo. Pons s'entrenà amb èxit en aquest paper protagonista. Caixer i cavaller s'endugueren ovacions i grans aplaudiments. Les notes de «El Postillón de la Rioja» no començaren a sonar fins les 21.45 hores, és a dir, prop d'una hora i un quart més tard de l'horari previst.

Les estampes de festa i bulla es complementaren amb les d'emoció i goig per viure la celebració des de dalt el cavall i en família. Pares amb fills, germans i matrimonis exhibiren la vessant més sentimental de la celebració. Per a Josep Callejas i Lidia Serrano aquestes seran les darreres festes en la condició de fadrins. I és que es casen la propera setmana. A més, en Josep va sortir ahir acompanyat pel seu pare José Luis, mentre que demà ho farà amb la seva futura esposa i la germana Nadia.

La família Rotger Lluch també mostrà una de les estampes familiars més emotives. I és que Carmen i Rafel feren realitat una de les seves il·lusions, sortir amb els seus fills Jaume i Eric. La seva àvia Cati Pascual, des de dalt l'entarimat, no deixava d'immortalitzar l'estampa.

Cristina Mata i Marta Mercadal, mare i filla, exhibiren amor per la família, amor per la festa. Al jaleo el pogueren viure unides i ho feren, a més, acompanyades d'una altra família, d'en Nacho i n'Emma Benítez, pare i filla. Curiosament, les dues menors tenen la mateixa edat, 15 anys, i són bones amigues.
Diferents van ser les festes per a Maria del Mar Pons. La gran il·lusió de sortir amb la seva filla Aina haurà d'esperar. Després de participar a la qualcada en nombroses ocasions enguany cedeix el protagonisme a la seva successora, qui ostenta la bandera.
Per altra banda, i en matèria de germans, repetiren els veterans Benet i Joana Cardona.

I avui serà el torn de Jorge i Victoria Gaona qui s'estrenen ambdós en aquesta tradició dels protocols. Amb 51 anys i 16, respectivament, la menor es va decidir a muntar a cavall però va voler que el seu pare ho fes amb ella i l'acompanyés. I així serà. Aquesta llista de lligams familiars per la festa és llarga i intensa i a cada racó de Maó s'ensumava aquesta passió cavallera.