Les cadires blanques s'anaven omplint a mesura que passaven els minuts, fins que arribés l'hora i foren totes ocupades. L'Avinguda Pare Huguet fou el carrer que congregà el pregó, per no perdre la tradició. L'alcaldessa del municipi, Misericordia Sugrañes, va presentar el pregoner així: «Us portem enguany un metge a domicili amb recepta de pregó».
Davant una immensa expectació, el pregoner va donar el tret de sortida amb una anècdota que posava de manifest l'orgull de ser alaiorenc. I és que, la vida de qualsevol persona està caracteritzada per les anècdotes que ha anat col·leccionant al llarg dels anys. Records bons o dolents que, a la fi i a la cap, són els que constitueixen l'ésser i l'essència d'una persona.
Experiència
Així, idò, sota aquest lema, Miquel Timoner va utilitzar l'anècdota que va viure fa dos anys com a introducció per, després, endinsar-se en un any que va esdevenir clau per a ell: el 1953. «Tenia tan sols 10 anys quan vaig viure una situació que m'ha marcat molt», començà a relatar el pregoner. Durant l'any 1953 es va viure a Alaior un fet que va tenir gran repercussió per a la societat. Una època en què predominava la llengua castellana i estrany era que es parlés en pla, és a dir, en menorquí col·loquial. Per primer cop al poble d'Alaior es va publicar un programa de festes amb motiu de Sant Llorenç en llengua catalana. La polèmica va trigar poc en apoderar-se de tots els racons del poble. Diverses persones procedents de l'Illa vesina van arribar a Menorca per dur a terme les investigacions corresponents per resoldre aquest cas. Tot i els problemes suscitats, segueix contant Miquel Timoner, «l'any 1988 el Consistori va voler reeditar el programa de festes i va incloure, a més, una petita biografia».
El secret d'aquesta història rau en què el pregoner ho va viure de manera directa perquè treballava en una impremta del poble, ja que «els pares volien que a l'estiu els fills estiguessin ocupats». I no només l'any 1953 va ser un temps de pluja d'anècdotes, sinó que també, «coincidència o no», hi va haver altres esdeveniments importants com per exemple la constitució de la Cooperativa d'Alaior, fet que recorda.
Una visió al passat va donar lloc a una comparació de com era la societat alaiorenca en aquells temps i els canvis que s'han anat produint fins l'actualitat. 20 minuts plens d'emoció, d'experiències i curiositats, davant gairebé tot el poble, van fer del pregó un acte multitudinari i amb molt bona acollida per part de tots els presents.
Un «Gloriós Sant Llorenç» va ser les últimes paraules que va pronunciar Miquel Timoner i que van ser rebudes amb una gran ovació i cares de felicitat.
8 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
LORENSSO no t'en adones que aquets que critiques no te entenen? Aixi que tradueix de tant en tant.
Amigo doctor Timoner, fue un pregón muy emocionante hablando de muchos alaurencs, con nombres, apellidos y apodos, que con los años nos han dejado. Remonté muchos años atrás, cuando iba - con mi padre - al taller de Biel y Perico, unos grandes profesionales de la chapa, por no decir los mejores de aquella época. Felicitats i molta salut, per molts anys.
Felicidades al Dr. MiguelTimoner, experto cirujano y medico forense, gran erudito y amante de la historia. Buen conocedor de su pueblo y sus gentes. Buen pregón el suyo.Enhorabuena!!
Sra. Alaurenca: Una opinió, com és que sa gent del PPcasi sempre (tret de casos molt puntuals) sempre escriviu en "casteyano" és per imperatiu des partit (anar contra es català-menorquí) o perquè no el voleu apendre. ja fa prou anys que dónen classes a s'escola d'adults ; tot és questió de voluntat si es que un estima sa seva propia llengua que és sa que fa servir cada dia a ca seva i amb sa feina. Ja és molt trist no saber escriure allò que un xerra.Sembla que a dalt s'ajuntament també els hi passa es mateix problema.
Nunca hay que dejar escapar una oportunidad para hacer propaganda política, eh, alaurenca?
Enhorabuena al ayuntamiento de Alaior por no planificar unos actos alternativos en caso de lluvia... hacen como su presidente Rajoy... dejar que caiga el chaparrón!
alaurenca ignoranta
Enhorabuena al Ayuntamiento de Alaior perteneciente al Partido Popular, por invitar siempre como pregoneros de nuestras queridas fiestas patronales a hijos de nuestra ciudad. No como cuando gobernaron los Socialistas que tuvimos como invitados a personajes que poca relación tenian con nuestro pueblo, como por ejemplo el Señor Maragall Alcalde de Barcelona y otros