Una nova envestida a les frases autòctones als Quaderns de Folklore

A la portada apareixen un parell de frares dalt el Toro amb una motocicleta, il·lustració obra de Tomàs Orell.   Frare té nou entrades a la nova publicació, una d’elles exposa que «Per un frare no es perd el convent» o que «Bon capell fa bon frare», malgrat que els dos que apareixen a la portada van amb el cap descobert.

L’ordre de les paraules fa que en aquest volum coincideixin foc i fum. En el primer cas, la quantitat d’expressions que acumula és enorme. Des del popular «Caure foc» que tant s’empra a Menorca als mesos de juliol i agost, a altres menys escoltades com «Esser un foc que cova» o «Foc de figuera, fa mal de cap». Del fum trobam el clàssic que és de formatjada o el que es treu per les orelles. Les dues paraules apareixen combinades en un parell de dites.

Estimar i estirar són dos verbs que també tenen un gran protagonisme en aquest cinquè volum, amb la tan poc encertada «Qui pega, estima» o altres més neutres com «Lo que poc costa, poc s’estima». Del segon, «estirar ses cames» és un dels més escoltats, junt amb «Esser un estira-i-arronsa».

La meteorologia, un àmbit propici per a les dites i els refranys, troba el febrer per explicar que «Aigo en febrer, civada as graner» o quan fa més calor, per recordar que «Estiu ventós, hivern rigorós», només per posar un parell d’exemples. Per cert, «Un bon exemple, mai és perdut».

Per a qui prefereix la gastronomia, aquest llibre inclou un bon punyat de figues, com les que són d’un altre paner o aquelles que es donen per llanternes. Si volen saber què vol dir aquesta darrera expressió, hauran de consultar el llibre.