«Un adiós te brindaré»: els poemes que surten des del cor de Laura Ribera Mateo

El missatge d’«Un adiós te brindaré» és que les persones han d’acceptar la mort i normalitzar un fet inqüestionable, que tots morirem en qualque moment. «Hem de normalitzar la mort, és veritat que ens fa por i és normal. Encara que tengui 19 anys i som molt jove, qui sap si demà em pot passar alguna cosa. Essent jove potser costa més, però en el meu cas que ho vaig viure tot amb 11 anys, tinc por? Sí, em fa molta por, però jo vull viure moltes coses, vull provar mil coses, però he d’acceptar que en qualque moment tot s’acaba», reflexiona.

Aquest primer poemari és fruit d’un treball de recerca de batxillerat de Laura Ribera a l’institut Cap de Llevant, de Maó, que posteriorment va ser un dels finalistes dels Premis Vinculum 2024 organitzats per l’IME, un fet que li va causar molt d’orgull i felicitat per ser l’únic treball de creació literària entre la resta de caràcter científic.

Després de descartar la seva idea inicial, fer una comparativa entre l’àlbum ‘El mal querer’, de la cantant Rosalía, amb la novel·la del segle XIII amb què es va inspirar ‘El roman de Flamenca’, na Laura va decidir fer una cosa més del seu gust i va elegir fer-ho sobre la mort fa vuit anys de la seva mare. «He comprovat que parlar de la mort entre la gent és com molt incòmode, jo trobo molt normal viure aquesta situació en primera persona. Sé que no és fàcil normalitzar la mort d’una persona a qui estimes tant, però si puc intentar que la gent ho pugui expressar de forma més lliure i no tenir-ho tan dins, crec que és una gran passa, a més de combinar-ho amb la poesia que és una cosa que escric des de fa molt de temps», assegura.

Poemes

El llibre està format per uns 70 poemes que mostren les fases de dol de l’autora, que ha utilitzat l’estil lliure, sense la necessitat d’haver de respectar el nombre de versos ni les rimes per poder expressar els seus sentiments amb la més absoluta llibertat. «Soc una persona que no li agraden les normes i faig poemes lliures, jo veia que si intentava comptar els versos, de la forma tradicional, t’has de centrar en unes normes que em limitaven molt, no podia escriure. Per poder expressar-me vaig decidir que ho faré al meu estil, amb les meves coses i en lloc de marcar el nombre de síl·labes, ho he fet amb el meu segell, amb comparatives amb flors, amb colors, fer mencions de pel·lícules, d’obres d’art, és el meu propi estil. Tant hi ha poemes de tres frases de quatre paraules com altres que són molt més llargs, de dues pàgines», assegura.

Referents

Na Laura és una enamorada de la poesia perquè considera que expressa millor els seus sentiments i tot el que vol contar als altres. Els seus tres referents poètics són Rupi Kaur, una poetessa de l’Índia que quan era petita va anar al Canadà i «sempre escriu sobre el fet de ser una emigrant, sobre la dona, el que em sembla molt interessant, i l’amor. Em va agradar molt perquè ho expressava d’una forma molt crua, t’ho diu així i ho has d’assimilar»; Lang Leav, una jove taiwanesa que escriu poemes d’amor; Tim Burton, el director de cinema, «m’encanten les seves pel·lícules, però vaig decobrir que també feia poemes, tenia un llibre que es diu ‘La melancólica muerte de Chico Ostra’, poemes del seu estil, així una mica macabres, però ressalten un punt com a infantil». I també li agrada molt la poesia de García Lorca.