El Concert Líric de Sant Bartomeu serà la quarta vegada que la mezzosoprano Helena Ressureiçao (Portugal, 1994) canta a Menorca, en aquesta ocasió amb un repertori íntegrament d’òpera, amb àries i duets, des de Mozart fins a Puccini, Léo Delibes, passant per altres compositors, Massenet, Humperdinck i algunes sorpreses.
Vostè és portuguesa, però s’ha format a Espanya.
—Ja fa uns anys que vaig arribar a Barcelona per estudiar al Conservatori del Liceu, ciutat des de la qual es van obrir moltes portes tant a nivell nacional com internacional. Just acabats els estudis, el 2017 amb Joventuts Musicals d’Espanya vaig cantar per molts escenaris. També vaig fer un màster especialitzat en Lied a l’Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc), abans d’açò ja havia conegut la Fundació Victoria de los Ángeles i havia cantat amb ells, els dec moltíssim per les oportunitats increïbles que m’han donat per cantar, per exemple he anat a Oxford.
A més, també ha enregistrat un disc.
—A partir del màster que vaig fer el 2018-2019 vaig conèixer companys que m’han convidat a projectes i l’enregistrament del disc amb un repertori integral espanyol i inspirat en música de Pauline Viardot García, això ho vam presentar en diversos països.
En quins teatres ha cantat?
—He anat debutant en diferents teatres nacionals, com el de la Maestranza, de la Zarzuela, al Liceu.
També canta al seu país, Portugal?
—Hi vaig sovint per visitar-lo, però no hi ha tanta feina, tot i que he cantat bastant sobretot en un projecte molt interessant que es diu «Orquestra XXI» que reuneix músics portuguesos que estan espargits pel món, de cop tenim al primer contrabaix de l’orquestra del Royal Opera House perquè és portuguès, vas compartint la música per les sales del país.
Nota un increment dels seus compromisos artístics?
—Sí, vaig notant un increment dels meves actuacions, a part de la precarietat de la nostra feina, perquè no saps quan tornaràs a fer feina. O t’estableixes amb un cor o un orquestra o com a freelence, com és el meu cas, la vida del solista és una mica complicada. Hi ha cantants joves que se’n van a Alemanya, Països Baixos i països del centre-nord d’Europa on hi ha teatres que fan una programació amb gent no tant primeres figures i, a més, fan companyies estables.
Amb quin repertori o compositor es sent més còmoda?
—Amb una varietat bastant gran. Avui dia hi ha la idea que un s’ha d’especialitzar i al principi de la carrera jo no acabava de trobar allò que m’agradés més. Després he anat descobrint més la meva veu i opinions de la gent especialitzada i he anat veient que potser no m’he de tancar en una opció o l’altra. Vaig fent segons la il·lusió que em desperten els projectes que em proposen, m’encanta el lied en general, encara que últimament m’estic decantant pel repertori barroc.
I de la música contemporània, què en pensa?
—També n’he fet bastant, encara que hi ha cantants que no la volen fer perquè és més complicada, no és coneguda, la gent no la reconeix, és un repertori menys agraït.
Quins projectes té a la vista?
—El novembre debutaré al Teatre Principal de Saragossa amb un dels personatges de «Lucia di Lammermoor», em fa molta il·lusió pel nivell dels cantants. Tenc altres projectes de música de cambra, en l’Òpera de Catalunya actuaré en «Carmen», entre altres. Pel que és la vida de l’artista i la seva precarietat laboral, no em puc queixar.
Com es defineix com a artista?
—Una persona que intenta no falsejar ni buscar una cosa artificial, no forçar les coses, intent no prescindir de la meva naturalesa per poder arribar a fer alguna cosa.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.