Talaiot i construccions adossades del poblat talaiòtic de Cornia Nou, a Maó

Talaiot i construccions adossades del poblat talaiòtic de Cornia Nou, a Maó | Menorca Talaiòtica

Toni SeguíMaó13/06/24 4:00
TW
0

La sala d’actes del Museu de Menorca acull aquest divendres, entre les 17 i les 20 hores, el seminari «Menorca Talaiòtica, Patrimoni Mundial: el paper de la investigació», organitzat per l’Agència Menorca Talaiòtica, el Museu de Menorca i el Museu Can Saura de Ciutadella, que tindrà lloc amb la participació de sis ponents en el marc de la celebració de les III Jornades Europees d’Arqueologia. «La temàtica del seminari està lligada a alguns aspectes de la investigació relacionats amb els trets diferencials de la prehistòria de l’Illa que van permetre la seva inscripció com a Patrimoni Mundial», assegura l’arqueòleg Antoni Ferrer, director de l’Agència Menorca Talaiòtica.

L’obertura del seminari sobre el paper de la investigació en la Menorca Talaiòtica estarà a càrrec d’Antoni Ferrer, que parlarà sobre «Els valors de la Menorca talaiòtica a través de la recerca científica». Ferrer afirma que «seran qüestions generals per posar la gent en situació perquè sempre és necessari; tot i que són coses que hem repetit moltes vegades, sempre és bo recordar-les; a més les xerrades també es retransmetran per streaming,   pot ser que hi hagi gent de fora de l’Illa que les segueixi i que no estigui familiaritzada amb la Menorca Talaiòtica».

D’entre els valors excepcionals de la Menorca Talaiòtica pels quals va ser declarada Patrimoni Mundial per la Unesco el setembre de 2023 destaca el paisatge, per la qual cosa Llorenç Picornells parlarà sobre «Les comunitats talaiòtiques i el seu paisatge vegetal. Precisament, la tesi doctoral d’aquest arqueòleg mallorquí tracta sobre «Paisatge vegetal i comunitats prehistòriques i protohistòriques a Mallorca i Menorca. Una aproximació des de l’antracologia».

La tercera intervenció anirà a càrrec de l’arqueòloga Laura Valenzuela, i versarà sobre «Seguint les petjades del bestiar: noves dades per comprendre la interacció entre mobilitat animal i la gestió del paisatge durant la Menorca prehistòrica». Aquesta especialista en arqueozoologia ha fet diferents estudis sobre mobilitat del bestiar.

L’arqueòloga Irene Riudavets explicarà la relació entre l’arquitectura i l’astronomia a «L’arqueoastronomia aplicada a la prehistòria de Menorca»: el cas de So na Caçana», amb la detecció d’una hierofania solar en el recinte de taula oest d’aquest poblat.

Continuarà l’arqueòloga Sara Santaella amb «Els vasos de fons alt de l’hipogeu 6 de sa Mola (Alaior). Una aproximació a la ceràmica funerària del talaiòtic final».

Finalment, l’antropòleg Jaume Mascaró parlarà sobre «La vinculació dels menorquins i menorquines amb la Menorca Talaiòtica», un aspecte també destacat dins l’expedient per a la declaració de la cultura talaiòtica com a patrimoni mundial.

Jornades Europees d’Arqueologia que a Espanya es celebren des de fa cinc anys

Les Jornades Europees d’Arqueologia es van celebrar per primera vegada el 2010 a França i en l’actualitat són trenta-dos països que organitzen aquest esdeveniment, entre ells Espanya que ho fa des de 2019. La coordinació va a càrrec del Ministeri de Cultura i les iniciatives corresponen a les comunitats autònomes, les administracions locals o els centres d’investigació lligats a aquestes. A Menorca es fa conjuntament entre l’Agència Menorca Talaiòtica, el Museu de Menorca i el Museu Can Saura que, davant la inscripció de la Menorca Talaiòtica a la llista de Patrimoni Mundial el setembre passat, han decidit que el seminari tracti sobre la investigació arqueològica lligada a la Menorca Talaiòtica i els trets diferencials de la prehistòria de Menorca que van permetre aquest reconeixement de la Unesco.