Una gran quantitat d'assistents va omplir la sala. | Gemma Andreu

TW
1

Dents de tauró megalodon de fa més de cinc milions d'anys trobats a Binigaus (Es Migjorn Gran), ossos de tortuga gegant de Menorca recollits a Son Olivaret (Ciutadella) i fins i tot un fòssil del desaparegut mamífer menorquí myotragus –una mena de cabreta­–, junt amb altres fòssils, fotografies i documents de Benito Mercadal Pons, es mostren des d'aquest divendres a una nova vitrina de la col·lecció permanent del Centre de Geologia de Ferreries.

En Benito (Sant Lluís, 1925 - Palma, 1999) va sentir interès per les ciències naturals des de ben jove. El mestre don Francisco, que practicava la pedagogia activa a l'escola de fillets de Sant Lluís, va deixar la seva petjada, però tot i el talent més l'interés de l'adolescent Mercadal, en acabar la Guerra Civil va haver de deixar els estudis i posar-se a treballar.

Més endavant, va treballar a Correus i a un banc. La seva passió per la geologia i la paleontologia el va moure a aprendre molt d'aquestes ciències que estudien respectivament els materials que componen la Terra i els fòssils. Observant directament de la natura, escoltant a amics i professors que va conèixer, finalment es va convertir en un geòleg autodidacte de referència durant diverses dècades del segle XX per a totes les persones interessades en la història natural de Menorca. Inclús va arribar a publicar un bon nombre d'articles científics.

Van intervenir el periodista Toni Seguí i el paleontòleg Josep Quintana. Gemma Andreu.

Membre fundador de l'IME

Va ser membre fundador de l'Institut Menorquí d'Estudis (IME), conservador del gabinet d'història natural de l'Ateneu de Maó entre 1966 i 1971 i participà en el capítol sobre geomorfologia de l'Enciclopèdia de Menorca.

Mercadal Pons és considerat pioner en l'estudi de jaciments i faunes del plistocè de Menorca (període geològic que començà fa uns 2 milions i mig d'anys i acabà fa uns 11.000 anys) així com dels cetacis i els peixos del miocè menorquí (entre 5 i 23 milions d'anys d'antiguitat aproximadament).

Bona part del seu llegat geològic i paleontològic, recuperat el 2016 amb la col·laboració dels seus familiars, es conserva actualment al Museu de Menorca a Maó, un cop s'ha pogut estudiar i classificar amb el treball desenvolupat amb dues beques del Consell Insular.

Martell de geòleg, espècies batejades en honor a Mercadal i diversos fòssils de Menorca. Gemma Andreu.

Troballes

A la vitrina inaugurada aquest divendres al centre geològic de Ferreries es poden observar una quinzena de fòssils trobats a Menorca de la col·lecció de Mercadal com dents de peix del miocè o caragols del quaternari (període que comença fa uns 2,5 milions d'anys i arriba fins a l'actualitat). També una foto on es veu a Benito Mercadal junt amb el geòleg menorquí Antoni Obrador així com els professors Joan Rossell i Josep Trilla.

El apunte

Dues espècies –un caragol i una gamba– porten el nom de Mercadal

El santlluísser Benito Mercadal Pons, és ben recordat pels qui el van conèixer, tant per el vessant personal com per la de geòleg i palentòleg autodidacta. La seva influència en científics de generacions posteriors queda reflectida en el nom que duen dues espècies batejades en honor seu. A l’exposició del Centre de Geologia es mostra la imatge d’un petit caragol, batejat a finals de la dècada dels anys 60 com a Oxychilus mercadali pel seu descobridor, Lluís Gasull, de Tarragona, que va conèixer a Mercadal a Mallorca. D’altra banda, el maonès Joan Lluís Pretus, doctor en Biologia i professor de la Universitat de Barcelona va anomenar Pseudoniphargus mercadali a la primera espècie que va descobrir, una gambeta endèmica de Menorca, el 1988, en homenatge a qui li havia instruït, amb qui també va publicar articles i a qui va dedicar la seva tesi doctoral.