Miquel Cardona Florit, l'homenatge al grafista, pintor i dibuixant

«Miquel Cardona Florit, records d'un artista entre la tipografia i la pintura» és l'homenatge pendent al grafista polifacètic, en paraules dels organitzadors, que pretén oferir una àmplia visió de Miquel Cardona i la seva obra que va abastar des de les arts gràfiques fins a la pintura passant per la vinyeta periodística.

Miquel Cardona va estudiar Arts Gràfiques a les Escoles Professionals Salessianes de Sarrià, a Barcelona, entre 1967 i 1968. En acabar va tornar a Menorca, «ell cercava una impremta i va fer feina a la Impremta Rovi, a la Costa de sa Plaça de Maó. La seva idea era comprar la impremta, però no va arribar a res, i va seguir cercant-ne una», recorda Adolf Sintes, company de feina a la Impremta Rovi, que demà recordarà l'època maonesa de Cardona.

El 1971 va comprar la Impremta Massanet, coneguda per Impremta des Racó, a Ciutadella, apostant per la innovació amb la introducció a l'Illa del sistema offset. Cardona Tipo Offset es va traslladar al carrer Nou de Juliol nombre 22 i al cap d'uns anys va passar a l'altre costat del carrer, on avui dia hi ha la galeria d'art Retxa, per traslladar-se més endavant al polígon industrial, fins que l'any 1985 es va ajuntar amb la Impremta Al·lès, amb el nom d'Impremta Al·lès-Cardona. El 1994 es va desvincular del negoci per problemes de salut, continuant amb el disseny gràfic. «Com a dissenyador i impressor s'han de destacar diferents cartells, com Els Mussols, un grup feia música i poesia, que va ser un poc el bressol del grup Traginada, el de l'emblemàtic lema del GOB, ‘Qui estima Menorca no la destrueix' i els del Festival de Música d'Estiu de Ciutadella. I també el Mapa Arqueològic de Menorca de Mascaró Pasarius, el ‘Die Balearen', de l'arxiduc Lluís salvador d'Àustria», i els primers trenta anys de l'Enciclopèdia de Menorca», apunta Sintes.

Pintura

Miquel Cardona també va conrear la pintura, formant part del grup Fedelich, amb Jaume Fedelich, Xec Coll, Martina Faner, Nina Camps i Maria Sintes, amb les sortides al camp per pintar les seves obres, i a més va obrir la galeria Retxa, «va ser una iniciativa molt nova, tothom li deia que seria un fracàs, però el temps li ha donat la raó», subratlla Sintes.