Sant Jordi s'ha despertat en plena forma, amb l'al·licient comercial que cau en cap de setmana. Dos dies de festa del llibre, amb la fidelitat lectora demostrada a les paradetes de les fires de totes les poblacions. Entre i entre, alguna rosa. Si bé la cita dels enamorats és diumenge, seguint la tradició catalana, ben implantada. Com demostra que hem passat de la festa del llibre a directament Sant Jordi, destaquen veterans del sector. Ho és la Llibreria Pau de Ciutadella, amb Roser Seguí, qui dur 40 anys vinculada en aquest àmbit. Des de la setmana passada ja hi ha hagut molt d'ambient, destaca, fent referència als programes d'activitats. Però el descompte del 10 per cent era aquest dissabte i continua el diumenge.
La gent ve amb idees fixes, però molts venen a xuruar, a veure què troben o a informar-se de les novetats editorials. Triomfen aquest any més que mai els llibres d'autors menorquins. Des dels nous la «Ciutadella Vella per a infants», impulsat per l'Ajuntament, amb l'autoria de Majo León i Gemma Contreras, a «La Malaltia que m'acompanya», de Climent Sabater. En poesia, destaca «Fondària», de Guillem Benejam; «Umbilical», de Damià Rotger, o «Plaquette de Préveza», de Bartomeu Obrador. I de gastronomia, «Les verdures i hortalises de Menorca», de Veva Barba, acabat de sortir del forn. I és que els autors de Menorca «es demanen que és una passada», comenta la llibretera. Lamentant que de l'homenatjat, arran de la mort, Joan F. López Casasnovas moltes coses estan exhaurides. Per altra banda, si li demanam sobre Ponç Pons, contesta que aquest autor, sempre. I Maite Salord també cita entre els autors menorquins.
Del panorama literari en català i castellà en general s'ha venut bé el Premi Sant Jordi, «Les nostres mares», de Gemma Ruiz. O el d'assaig d'Eudald Carbonell, «El futur de la humanitat». Dintre d'aquest gènere hi ha un altre supervendes que és «Hábitos atómicos», de Clear James. «Psicología punk», de Víctor Amat; «Encuentra tu persona vitamina», de Marian Rojas, o «El Amor comienza en ti», de Curro Cañete, serien èxits en altres modalitats. I hi ha també la novel·la negre, amb títols com «Esperando el diluvio», de Dolores Redondo. O la romántica d'Elisabet Benavent «Los abrazos lentos». Dolors Boatella, llibretera de VaDLlibres, també de Ciutadella, coincideix que la gent de vegades ve amb idees fitxes, però que sobretot són dies de mirar i triar. El contrapunt el posava una filleta directa cap a «El robot del bosc», de Jaume Copons i Liliana Fortuny, de la col·lecció Bitmax; molt segura del que volia com a lectora «enganxada».
Sobre autors de Menorca o vinculats a l'Illa es referia a veterans, com Josep Maria Quintana, amb la nova novel·la «L'afortunada vida de Martí Olivar», juntament amb tots els nous escriptors joves. I posava damunt la taula «l'empatia dels menorquins amb la literatura i la lectura». Des de Maó, José Garcia, un dels responsables de la llibreria Espai 14, incideix en aquests bons hàbits com a lectors i en la quantitat de llibres publicats, tot i les dimensions de l'Illa. Amb la broma que «Ciutadella Vella...» no ha acabat d'arribar a Llevant, tot i la bona edició que li consta. Com a llibre infantil ambientat a Menorca cita «Animalons», de Triangle Kids. I un clàssic, aquest, per a públic adult, reeditat, «Menorca màgica», de Carlos Garrido, que sempre es demana. Els «Quaderns de Folklore», cultura popular, són altres incombustibles. Es referia, per altra banda, a la novel·la negra com a gènere per antonomasia, citant «El ángel de la ciudad», de Eva García Sáenz de Urturi, o «El cuco de cristal», de Javier Castillo.
Des de llibreries especialitzades, com La Torre del Papel, a Ciutadella, la responsable, Cora Sánchez, explicava la seva oferta diferenciada en art i assaig, a part de secció infantil i distribució de fanzins d'autors, també locals, independents, com Cristòfol Pons, que hi tenia, entre altres, «Esa radicalidad...», autoeditat, com una petita joia. Aquest diumenge, 23 d'abril, el passeig entre lletres, que celebra la coincidència en el dia de la mort de dos escriptors universals, Cervantes i Shakespeare, es vestirà de vermell i olor de rosa. Una fira que, ni que sigui per dos dies, desbanca amb la força del paper al digital. I és que encara no podem prescindir de la idea del llibre com a objecte de pertinença i està molt viu com a regal.
El apunte
L’homenatge popular i amb tinta a Joan F. López Casasnovas poeta
Impulsat pel professor de l’Escola d’Art de Maó i impresor aficionat, Xec Coll, es reparteixen entre la fira de Ciutadella i la de Maó 1.500 exemplars d’una targeta magníficament il·lustrada i amb el poema «La casa», del filòleg estudiós de la llengua i escriptor Joan F. López Casasnovas, en el seu record. Aquest treball d’impressió s’ha fet amb una antiga màquina tipogràfica. A la fira del llibre de Ciutadella, a l’estand de l’escola, es fa una demostració amb la impressió de poesia; amb poemes també com «Ara», del mateix autor. Les obres es reparteixen de forma gratuïta. Té la col•laboració de l’impressor Enrique Jiménez, el Consell i la Xarxa de Biblioteques.
Jordi Sintes tu qui ets per manar a callar... sino t,agrada sa meua opinio debats, però manar a callar a qui no pensa com tu ...et retrata l.ho que ets i te un nom. Bon dia polidet
Sempre ha estat es dia del llibre, coincidiguent en sa data de sa mort de Shakespeare i Cervantes, mai Sant Jordi, aço es cosa de Catalunya, no se perque sempre hem d,anar agafar coses d,altres bandes, com Halloween que tampoc te res a veure amb sa nostra cultura. Defensem l.ho nostro.
¡ Aclaremos¡. Que lo que se celebra es la fiesta del libro, no del tal Jordi, que no es aquí nada más que un convidado de piedra, no pinta absolutamente nada de nada, porque no, no es una fiesta confesional… se le llama así porque cuando las Naciones Unidas decidieron la fecha para honrar la obra escrita, el calendario cayó casualmente en esta figura del santoral… como podría haber sido cualquier otra u otro… por lo que sería mucho más propio denominar así a la fiesta, fiesta del libro… lo de sant Jordi es por lo meapilas que somos todos, que parece que no podemos vivir esta vida sin mirar en el calendario a qué santo o santa denominamos para cada puñetera cosa que nos pasa… somos así de provincianos…
Menorca gasta hace unas pocas décadas jamás había celebrado ningún Sant Jordi, porque eso es una fiesta catalana, no menorquina ni balear.
Los menorquines siempre hemos celebrado el 23 de abril como El Día del Libro, por el aniversario del fallecimiento de Cervantes y Shakespeare.
Y nada más. Eso de Sant Jordi no pinta nada en nuestra cultura insular. Es una imposición más del pancatalanismo despótico, fomentado desde las instituciones baleares procatalanistas.
8 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Marco no entiendo que tiene que ver una tradicion con el libre mercado de las empresas, un saludo
beliCon este criterio que se elimine el Mercadona, el Burguer King, Amazon, Microsoft, Apple e infinitas otras marcas que vienen de fuera.
Jordi Sintes tu qui ets per manar a callar... sino t,agrada sa meua opinio debats, però manar a callar a qui no pensa com tu ...et retrata l.ho que ets i te un nom. Bon dia polidet
Porque no te callas dedicado a Beli y a Pregonda
Musho ánimo a los anti, siempre podéis ir a ondear la bandera.
Sempre ha estat es dia del llibre, coincidiguent en sa data de sa mort de Shakespeare i Cervantes, mai Sant Jordi, aço es cosa de Catalunya, no se perque sempre hem d,anar agafar coses d,altres bandes, com Halloween que tampoc te res a veure amb sa nostra cultura. Defensem l.ho nostro.
¡ Aclaremos¡. Que lo que se celebra es la fiesta del libro, no del tal Jordi, que no es aquí nada más que un convidado de piedra, no pinta absolutamente nada de nada, porque no, no es una fiesta confesional… se le llama así porque cuando las Naciones Unidas decidieron la fecha para honrar la obra escrita, el calendario cayó casualmente en esta figura del santoral… como podría haber sido cualquier otra u otro… por lo que sería mucho más propio denominar así a la fiesta, fiesta del libro… lo de sant Jordi es por lo meapilas que somos todos, que parece que no podemos vivir esta vida sin mirar en el calendario a qué santo o santa denominamos para cada puñetera cosa que nos pasa… somos así de provincianos…
Menorca gasta hace unas pocas décadas jamás había celebrado ningún Sant Jordi, porque eso es una fiesta catalana, no menorquina ni balear. Los menorquines siempre hemos celebrado el 23 de abril como El Día del Libro, por el aniversario del fallecimiento de Cervantes y Shakespeare. Y nada más. Eso de Sant Jordi no pinta nada en nuestra cultura insular. Es una imposición más del pancatalanismo despótico, fomentado desde las instituciones baleares procatalanistas.