Josep M. Quintana publica el llibre «Les màscares del jo»

«Les màscares del jo», que serà presentat el pròxim 17 de febrer per l'escriptora i crítica literària Anna Caballé a l'Ateneu de Maó, aborda setze situacions cabdals de la història de l'Illa, des de l'Edat Mitjana fins a l'actualitat, a partir d'altres tants diàlegs amb els professors Antoni Comas, Jordi Castellanos, Alan Yates i Dominic Keown; l'editor Isidor Cònsol; els polítics Ernest Lluch i Miguel Herrero de Miñón; el director d'orquestra Nello Santi; els periodistes Francesc-Marc Álvaro i Lluís Foix; el pintor Francesc Florit Nin; el bisbe Sebastià Taltavull; l'escriptor Gabriel Janer Manila; a més dels diàlegs amb el canonge i historiador Gabriel Vila Anglada i l'arquitecte i pensador Nicolau Maria Rubió i Tudurí, que ha construït a través dels seus llibres. «Jo crec que la literatura d'alguna manera és màscara, és una representació de la realitat, per tant jo m'he hagut de posar una màscara cada vegada que he escrit un llibre, i a través d'ella mirar el món. Una mica a partir d'aquestes notes preses dels diàlegs que jo he tingut amb la gent sobre els diferents llibres ha sortit el nou llibre, on parl de la gestió de molts dels meus llibres, també d'altres temes, alguns de naturalesa personal, però no és un llibre de memòries, encara que hi hagi algun capítol que hi hagi bastant de memòria», assenyala.

A més dels diàlegs reals, Quintana planteja un diàleg «impossible» amb Rubió i Tudurí, donat que no el va conèixer personalment, però que està sòlidament elaborat a partir de l'estudi de la trajectòria personal i professional de l'arquitecte menorquí que va donar com a resultat la seva tesi doctoral, «respectant les seves idees, crec que diria el que diu al llibre, de la mateixa manera que ho he fet amb el canonge Vila Anglada», assegura.

Trajectòria

Més d'una vintena de llibres formen l'univers literari de Quintana, amb una primera etapa iniciada l'any 1976 amb llibres d'història, d'assaig construïts a partir de la història, d'anàlisi juridicopolítica i també de dret, que segueix a partir de 1990 amb altres llibres estrictament de literatura, concretament deu novel·les, que l'autor ha compaginat amb assaigs de naturalesa històrica que -segons afirma- mai ha volgut abandonar.