A l’entrada de la cova funerària s’hi ha instal·lat una reixa per evitar l’accés incontrolat de persones.

A l’entrada de la cova funerària s’hi ha instal·lat una reixa per evitar l’accés incontrolat de persones.

Toni Seguí19/12/22 4:00
TW
2

El Consell insular i l'Ajuntament de Maó han procedit mitjançant un conveni de col·laboració a la restauració i adequació de sa Cova de s'Estable, un hipogeu situat a l'antic lloc de Santa Anna, actualment en una parcel·la municipal del Polígon Industrial de Maó, al costat de l'edifici de Correus. Es tracta d'una cova funerària que data del Talaiòtic final, amb tres columnes exemptes al seu interior i una setantena de gravats, segons ha informat l'arqueòleg Joaquim Pons Machado, tècnic del Servei de Patrimoni del Consell insular.

Sa Cova de s'Estable està documentada els anys setanta i vuitanta per Josep Mascaró Pasarius, que va publicar unes fotografies d'un parell de gravats en forma d'estels de cinc puntes, entre altres, que es veien des de l'entrada de l'hipogeu. Aquest hipogeu va quedar oblidat fins que anys després es va fer un reconeixement amb l'espeleòleg Pere Arnau i altres, descobrint que a l'interior de la cova hi havia més d'una seixantena de gravats. «Hi ha cinc o sis gravats que representen bous amb banyes de cos sencer, de diferents mides i molt realistes. Però què vol dir? Què són prehistòrics? Hi ha la possibilitat que sí, però també que siguin més moderns», assegura l'arqueòleg Joan C. de Nicolás que el passat mes va presentar una comunicació al Congrés d'Arqueologia d'Eivissa juntament amb Miquel Antoni Pons Carreras, Tomeu Obrador, Vicente Ibáñez, Pere Arnau i Mónica Zubillaga.

De Nicolás també assenyala l'existència d'algunes inscripcions romanes, un parell de noms llatins, entre ells «GNEUS», a més d'altres tres o quatre petites inscripcions que complementen aquest conjunt. «A més, hi ha una sèrie de gravats que són claríssimament púnics, hi ha com uns mausuleus, unes figures en forma de torre i acabades en punta, en forma piramidal, i junt amb una d'aquestes representacions hi ha una figura de Tanit, l'anomenat signe de Tanit, un signe púnic que es popularitza a partir del segle V i IV aC i arriben a la conquesta romana de l'Illa el 123 aC. Per açò i amb altres detalls aquesta cova funerària és molt interessant», afirma.

Característiques

El nom d'aquest hipogeu és sa Cova de s'Estable perquè atàvicament s'ha utilitzat com a recinte cobert per guardar el bestiar. És una cova excavada en la roca, amb una planta quasi circular i molt ample i amb tres columnes exemptes molt gruixades que dues persones no les poden abraçar.

«Precisament, és a les columnes on hi ha els gravats més interessants, encara que també n'hi ha a les parets. Per exemple, els braus estan a les columnes, així com els principals signes púnics i algunes inscripcions llatines, el que vol dir que les columnes són antigues, que no es van fer per fer servir la cova com a estable», assegura.

De Nicolás destaca la dificultat de poder fixar l'antiguitat de l'hipogeu, donat que mai s'ha fet una actuació científica mitjançant la qual es podrien trobar proves que confirmessin la seva data. «Sa Cova de s'Estable és del Talaiòtic final, tant pot ser dels segles V, IV o fins i tot del III aC, però és molt mal de dir, entre altres coses perquè no s'ha fet mai una excavació arqueològica», subratlla l'arqueòleg.