Aurora Picornell.

TW
12

M'havia despert aquest divendres content d'haver enviat ja el Món i memòria de diumenge, que anava sobre Cosme Parpal Marquès. Cap a les dotze, m'ha plegat amb el pinzell amb la mà el director del diari. Josep: com ho tindries per fer l'article d'aquesta setmana sobre Aurora Picornell. Podries enviar-lo demà? Sobre Aurora Picornell i la creació del Partit Comunista a Menorca. He estat content que el diari tingués interès i iniciativa amb la història d'Aurora, sobretot després d'aquesta setmana de División Azul per davant i per darrere. Sens dubte, la confirmació de la troballa de les restes mortals de la jove sastressa, líder obrera i comunista, assassinada pels feixistes el gener de 1937, ha fet créixer l'atenció sobre l'episodi, no només a Balears, ja que la notícia ha estat d'àmbit estatal. L'assumpte és que jo no he fet res mai sobre Picornell, ni tampoc he estudiat fins ara el tema de la fundació del Partit Comunista a Menorca. Li he respost que ho intentaria i que si no ho rebia abans del migdia de dissabte, posés l'article sobre en Parpal. Si vostès lligen aquestes paraules significa que he pogut empeçolar algunes idees i només puc justificar la llarga introducció amb el desig que sapin perdonar l'esquifida aportació. Crec que l'estada d'Aurora a Menorca i la formació del Partit Comunista, pròximes en el temps, no tenen relació.

Aurora Picornell

Aurora neix al barri del Molinar de Palma, el dia 1 d'octubre de 1912. Son pare, Gabriel Picornell era modelista, ebenista, escultor i havia estat l'encarregat de la Fundició Mallorquina. Poc després de néixer Aurora, va haver d'emigrar a l'Argentina, per tornar uns anys després. Abandonà el PSOE i fou un dels fundadors del Partit Comunista a Mallorca. La família Picornell va viure el compromís de Gabriel. A setze anys (1928), Aurora va coescriure la introducció a «La mujer, ¿es superior al hombre?», editat per Margarita Leclerc Herreros. Aquests anys, Ateu Marí la introdueix en la Lliga Laica. El 1931 comença a publicar a «Ciudadanía», setmanari, portaveu del partit Republicà Radical i a «Nuestra Palabra», òrgan de premsa del PCE. Els seus escrits es poden llegir en un llibre recentment editat per Josep Quetglas.

Excursió marítima d'un grup de comunistes. Aurora és al fons, sonant una guitarra o

Ella, que fa feina de modista, aquests mesos funda el sindicat de sastresses. Com a molts joves, la primera militància és a la Joventut Republicana Federal, però l'estiu de 1931 ja ingressa al PCE. Entre 1932 i 1933 es trasllada a València amb el seu company, l'enigmàtic Heriberto Quiñones, descobert gràcies al treball de l'historiador David Ginard. Torna a Mallorca l'any 1934. El febrer i març de 1934, probablement ja embarassada, visita Menorca. Entre 1934 i 1936, Aurora desenvolupa una gran activitat: organitza i dirigeix el Socors Roig Internacional, es responsabilitza de l'edició de «Nuestra Palabra», és empresonada (1935), protagonitza el míting celebrat a Palma el 8 de març de 1936, el primer per commemorar el 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora. És detinguda el 19 de juliol de 1936, tancada a la presó Provincial de Palma i traslladada, el novembre de 1936, a la de can Sales. Mor assassinada als 24 anys. «A n'Aurora Picornell la tragueren per matar-la un vespre, després de sopar. Varen obrir la porta i anomenaren les preses que havien de sortir en llibertat. L'anunci el va fer la zeladora, que nomia Asunción. Noltros ja vàrem veure tot d'una que era per matar-les. Se sabia que era així com ho feien, a la presó d'homes i per tot».

Aurora a Menorca

Aurora i Heriberto venen a Menorca entre febrer i març de 1934. Sembla que és l'única visita de Picornell a la nostra illa. L'estada té dos objectius: impulsar l'organització i orientar els nuclis comunistes a l'illa i defensar la proposta de Front Únic Antifeixista, que aquells dies propugnava el PCE amb poca fortuna, sobretot perquè no tenia gens de força sobre el proletariat menorquí. La proposta local de Front Únic Antifeixista s'havia gestat en el Congrés de la Federació Obrera de Menorca, celebrat l'onze de febrer de 1934. El vint-i-cinc del mateix mes, té lloc una reunió as Mercadal, presidida pel socialista, Francesc Mercadal Pons (exiliat a França el 1939), en la que prenen part la FOM, la FOC, alguns sindicats d'ofici, les agrupacions socialistes de Ciutadella, Maó, Fornells i Sant Lluís, i les «ràdio» comunistes de Maó i Ciutadella; els anarquistes van negar-se a participar-hi. Aurora i Heriberto hi prenen part activa, tot i que són transeünts. Aurora hi va com a representant de la Joventut Comunista i Heriberto com a delegat del radi comunista de Ciutadella, ja veuen quin era el nivell d'exigència a l'hora de les credencials. L'assemblea acorda la constitució del front i els primers treballs per a aconseguir els objectius polítics, empresa que anirà en orris per l'intent del Partit Comunista de capitalitzar-lo i servir-se d'ell per a l'expansió del mateix partit. Ensoldemà, Aurora Picornell i Heriberto Quiñones protagonitzen un míting al saló Trianon, de Maó. L'acte, dirigit a llançar la proposta del front antifeixista, és presidit pel dirigent comunista maonès, Álvaro Villalonga (exiliat el 1939 a Xile). Intervé Aurora que se centra en el paper de la dona proletària i «En bellos párrafos hizo la apología de la mujer rusa, que goza hoy de los mismos derechos y deberes que los hombres, pudiendo dirigir, como este, lo mismo una gran explotación fabril o industrial, que la de una granja» [Justicia Social. 3/03/1934). El líder socialista maonès, Antoni Gomila (empresonat el 1939), intervé per explicar que amb el front «… no se trata de llevar a los obreros a un campo determinado, socialista, comunista o anarquista, sino de hacer frente a las provocaciones de los elementos declarados más o menos fascistas». Finalment, Quiñones exposa que el feixisme és la darrera fase del sistema capitalista abans de caure. L'endemà, Quiñones i Picornell protagonitzen un altre acte, as Castell. Segons Ginard, durant aquells dies, la parella fa actes de propaganda també a Ciutadella, Alaior i es Mercadal. Es veu que la gira va ser moguda: a Alaior van ser rebuts amb crits per un anarquista; as Castell van rebre inicialment la negativa de l'autoritat municipal; a Ciutadella va intervenir la guàrdia civil i Quiñones va desafiar a un debat públic al diputat lerrouxista, Teodoro Canet, present a l'acte.

Aurora amb un grup de comunistes mallorquins.
Noticias relacionadas

Sembla que Quiñones i Picornell eren com la nit i el dia. El recordat Alfons Sastre Medina (empresonat el 1939), li recordava a David Ginard que Aurora era «un encant, una joveneta preciosa» (entrevista de 19/06/1992). L'objectiu de fer que el FUA fos la plataforma de llançament dels comunistes a Menorca no va eixir, però sense capo dubte que l'estada de la parella va revifar els primers nuclis comunistes a l'Illa. David Ginard, biògraf d'Aurora Picornell, afirma: «... es indubtable que la tasca d'agitació efectuada per Aurora en aquelles setmanes segué influir en el desenvolupament posterior del comunisme menorquí, molt intens durant la guerra civil» [Ginard, David. «Aurora Picornell. De la història al símbol» Ed. Documenta Balear. 2016. Pàg. 84]. La presència d'Aurora explica la gran concurrència de dones als diversos actes, sobretot a Alaior, o la creació de la primera cèl·lula comunista femenina a Ciutadella, la primavera de 1934.

La fundació del Partit Comunista

Així com sabem quin dia i quines persones van fundar la primera Agrupació del Partit Socialista Obrer Espanyol a Maó, res no sabem del dia i els protagonistes de la fundació del Partit Comunista a l'illa. Així com existeix una acta que dona fe de l'acte fundacional el PSOE el 1919, també devia existir el document obligat per la inscripció d'un nou partit, en aquest cas, el comunista, al registre de la Delegació del Govern. En aquest cas, fins al dia d'avui no s'ha localitzat. Tampoc no hi ha premsa de partit que, com en el cas dels socialistes amb Aires de Fuera, primer, i Justicia Social, després, ens conti la vida orgànica de la formació. Sobre la formació del PCE només hi ha algunes breus referències en el llibre de memòries del militant socialista, Deseado Mercadal, més que res dirigides a menystenir la transcendència del fet i a decantar-los de la història del moviment obrer a Menorca.

La meva impressió és que no es va produir una fundació formal del Partit Comunista a Menorca, sinó que van sorgir espontàniament alguns grups de comunistes fonamentalment en tres pobles: es Castell, Maó i Ciutadella, formats exclusivament per obrers ja conscienciats i amb experiència en la lluita sindical. Aquests grups sorgirien entre 1932 i 1933, gairebé al mateix temps que s'organitzaven les primeres cèl·lules semiclandestines de Falange a Menorca. La fundació del Partit Comunista d'Espanya havia estat el novembre de 1921, a partir de la unió de dues escissions del PSOE. Ho sigui que van transcórrer només dotze anys fins que no es formés també a Menorca. Ho dic per diferenciar-ho del PSOE, fundat l'any 1879 a Madrid, que va estar quaranta anys per constituir-se a la nostra illa. De la mateixa que la fundació del PSOE el 1919 va motivar dures polèmiques dialèctiques amb els republicans radicals que veien perillar el seu domini, amb permís dels anarquistes, sobre la classe obrera menorquina, l'aparició del PCE va motivar també la reacció contrària del PSOE. Nogensmenys, almenys durant els primers mesos, aquesta tensió va ser superada per la necessitat d'unitat d'acció davant el govern lerrouxista i la repressió sobre els moviments obrers, que va tenir el moment més àlgid l'octubre de 1934, quan socialistes i comunistes van compartir la presó de dalt el Carme, a Maó.

Com dic, crec que la creació del PCE a Menorca va ser deguda a iniciatives individuals sense connexió, que coincideixen en el temps. As Castell, la formació de la primera agrupació del PCE és de 1933, per iniciativa de Miquel Amantegui Albis (exiliat a França el 1939), quan torna de Cuba on ha entrat a militar en el comunisme cubà; segons ell, aviat va reunir a una vintena de militants, que potser eren menys. A Ciutadella, el primer grup comunista es formà per casualitat, almenys així ho diu Alfons Sastre, ja referit: «El Partit Comunista de Ciutadella es va crear l'any 1933. Al començament eren partidaris de Maurin. Repartien La Batalla, que era l'òrgan del Bloc Obrer i Camperol. Però un dia algú va anar a Barcelona i va dur Mundo Obrero. I van girar la camisa i es van fer del Partit Comunista. N'hi havia molts de comunistes. Cantaven ‘somos la joven guardia' i tot això». No sé si el naixement del PCE a Ciutadella va ser així, però sí que era el nucli més potent a l'Illa. Els capdavanters d'aquell grup eren en Francisco Marquès, Xec es Patanu, mort abans de la guerra; en Miquel Casasnovas, Miquel de s'Hort d'en Vigo, que havia treballat uns anys a Toulouse, i que fou empresonat el 1939; Josep Agustí, es Caín, executat a la Mola el 1939; el sabater Antoni Serra, es Xelet, que acabà el seu exili al Canadà; Dionisi Gelabert, assassinat el 1936; l'eivissenc Antoni Bonet, exiliat el 1939 a França; Antoni Juaneda, exiliat el 1937-1938 a Alger, o Jordi Benejam, ja dirigent comunista a Barcelona abans de la guerra i exiliat a Mèxic al final d'aquesta, tots eren obrers i jornalers. La ràdio comunista de Maó va començar a funcionar també el 1933/1934. Un dels seus fundadors va ser Josep Riera i Ramón, mallorquí que viu a Maó i que serà afusellat a Illetes el 1938. Altres impulsors inicials són Álvaro Villalonga i Benet Santiago, que havien estat militants socialistes i es van exiliar junts a Xile l'any 1939; Floreal Barber Piris, un jove líder, executat el 1939; Joan Mascaró Rosselló, exiliat a França el 1939. També, amb una relació que anava i venia, hi van participar joves de les Joventuts Socialistes com Joan López Murillo, executat el 1939. Hi hem d'afegir la influència que hi degué tenir l'intel·lectual maonès, Estanislau Ruiz Ponsetí, comunista, diputat en el Parlament de Catalunya, que hi fa campanya política en una visita realitzada el 1934 a Maó.

A falta de més coneixement, aquests van ser els nuclis que van impulsar el Partit Comunista a Menorca. Les eleccions de novembre de 1933 van atorgar el poder al centre-dreta, que va donar lloc al denominat bienni negre i la repressió del moviment obrer, amb esclats de revolta com el d'octubre de 1934, que també va tenir relleu a Menorca, que va mantenir els partits obrers a la defensiva fins al tall del cop militar contra la Segona República.