Ambició, passió i bona feina del Cor Jove Nacional de Catalunya

Manel Valdivieso, director de la coral, porta una llarga trajectòria dirigint orquestres i corals joves i té la psicologia necessària per donar seguretat alhora que convida l'ensemble que dirigeix a arriscar-se i donar el millor de si. Sens dubte arribava a l'oient l'ambició, passió i la bona feina feta.

Cal fer menció també a la vestimenta, pel visible esforç que hi havien posat els 32 joves de la coral, i que com els vitralls, s'expressaven en tot un ventall de colors. S'agraeix també de veure que es contemplen en la vestimenta les identitats no binàries, donant l'esperança que el relleu generacional en la música clàssica té també capacitat transformadora, i no només de seguir les passes en un camí ja marcat.

El concert estava dedicat en exclusiva al compositor alemany Heinrich Schütz (1585-1672), que com ens va explicar el director a l'inici del concert, fou una figura clau en la transició de la música alemanya cap a l'estil Barroc. Schütz viatjà a Venècia on es va empapar de la nova estètica i nova pràctica musical que proposava Monteverdi. El compositor alemany va saber unir en la seva música la saviesa antiga i les possibilitats noves. Veure món, observar i aprendre són claus per a la transformació. Quina unió més lògica, idò, una coral jove i la música de Schütz.

El programa es centrava en l'obra «Musicalische Exequien», una missa de difunts que per la seva estructura, amb breus intervencions solístiques intercalades entre les intervencions corals, s'adequava perfectament a la missió pedagògica d'aquesta formació coral.

Els cantaires, entre els 18 i 28 anys, es troben de ple en la seva formació i desenvolupament vocal, i les intervencions a solo donaven l'oportunitat als cantants de lluir el seu talent i al públic, de sentir la varietat de timbres. A destacar el duet de dos baixos, que fou remarcable per la visible complicitat entre els dos músics, clara dicció del text alemany i la qualitat profunda però lluminosa de les veus.

L'estructura de l'obra obligava també a diversos canvis en la disposició de la coral. En el motet final succeí el moment més reeixit del concert, quan els cantants es van disposar al llarg del cadiram del cor de la Catedral de Menorca, i un treset de solistes presidint des de la trona dedicada al Bisbe Sever. Impressionava no només a la vista sinó també a l'orella, evidenciant que l'acústica de la nau està pensada per cantar des del cadiram. Les veus sonaven de cop molt més definides i fins i tot amplificades, tot i estar més enfora del públic.

Una secció de baix continu formada per un violoncel, tiorba, contrabaix i orgue positiu reforçava la qualitat greu i majestàtica de l'obra.

En un gest de clara voluntat i implicació social, Joventuts Musicals de Ciutadella va decidir    donar la recaptació econòmica d'aquest concert a Caritas Diocesana.