L'aposta de la Segona República per l'ensenyament laic va provocar a la població de Ferreries de principis dels anys trenta del Segle XX «que molts pares obliguessin els seus fills a deixar l'escola pública», explica l'historiador Joan Capó al seu llibre «Ferreries durant la Segona República i la Guerra Civil», publicació que va guanyar al bienni 2012-2013 el Premi d'Investigació sobre Ferreries, distinció que convoca des de l'any 2004 l'Institut Menorquí d'Estudis (IME) en col·laboració amb l'Ajuntament d'aquest municipi, amb l'objectiu de fomentar, divulgar i ampliar la identitat cultural del poble.
En aquest cas es tracta d'una publicació que pretén, segons l'autor, oferir una visió general sobre la vida de Ferreries durant un termini de temps emmarcat entre la proclamació de la Segona República al 12 d'abril de 1931 i el final de la Guerra Civil Espanyola a Menorca, al 8 de febrer de 1939.
La hipòtesi de Joan Capó és que Ferreries esdevingué en aquella època una població conservadora a una Illa republicana. La influència de l'Església, «que veia en el nou règim un atac contra la religió catòlica» i les dures condicions laborals dels treballadors del camp a una societat eminentment rural, argumenten, segons l'autor, aquesta teoria.
El llibre està estructurat en dues parts ben diferenciades: la primera analitza aspectes econòmics i socials com l'escola, les festes, l'esport, la vida al camp, el poder de l' Església o la distribució de la riquesa; mentre que la segona se centra en la descripció de fets històrics durant gairebé tota la dècada dels anys 30.
La coordinadora científica de l'IME, Fina Salord, destaca «el rigor amb què ha estat feta aquesta obra». I és que a més de les 210 notes a peu de pàgina, el llibre presenta una bibliografia amb 29 títols i quatre referències a col·laboracions i articles de la «Revista Ferreries». Joan Capó també s'ha documentat consultant els arxius municipals de Ferreries i des Mercadal, l'Arxiu Històric Nacional, a més d'entrevistes a diferents persones del poble fetes entre 1998 i el 2013.
Fina Salord també remarca la «necessitat d'explicar més la Guerra Civil Espanyola, un fet sobre el qual van callar avis i pares i que ara els néts en rallen»
La publicació de Joan Capó es presentarà al públic el dia 21 d'aquest mes, com a una activitat més emmarcades en la celebració del dia del llibre, Sant Jordi, a partir de les 19.30 hores, a l'Ajuntament de Ferreries.
L'IME ha editat 700 exemplars de la publicació que va guanyar el Premi d'Investigació sobre Ferreries al bienni 2012-2013 i que està dotat amb 900 euros.
4 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Benvinguts de nou a la Menorca Talaiòtica. Sempre fent prehistòria, mai superar-la. Clar, hi ha molta gent que viu i cobra d´aquest tema!
Ya empieza a ser hora de identificar a quienes asesinaron a los ciudadanos menorquines en Sa Costa de Ferreries el mes de agosto de 1936. Entre los fallecidos, muertos a tiros, el diputado de la Segunda República Teodoro Canet, y el presidente de la CEDA en Ciutadella, el dentista Anglada, además de los hermanos de Olivar... Todos ellos asesinados por sus ideas políticas, que no eran del agrado de los políticos y militaes republicanos que gobernaban Menorca en aquellos tristes tiempos. ¿Tendrá la Plataforma Antifascista que ahora surge un recuerdo para estas víctimas?
Pobre Ferrerias, con lo pequeña que era y mataron a un sacerdote en el Ayuntamiento, creo que fue por no escupir a un crucifijo. Estarán siempre traumatizados por esto y por otras cosas.
Si se ha investigado sobre los Archivos Municipales, , supongo que se debió percatar de quien era el Médico Titular, antes de la Guerra Civil. Y que el Ayuntamiento no inscribió su actuación como tal y por ello no computó para el cálculo de su jubilación y viudedad. Era "alaorenc.