Aquesta era la segona vegada que Meseguer es presentava al certamen que convoca el Cercle Artístic des de 1970. Ja ho havia fet l'any 2000, i ho ha tornat a fer enguany amb la quarta obra que escriu, en una edició en què s'han presentat 197 obres, de les quals tres van resultar finalistes, «S'horabaixa», «Al límit de la muntanya», i «Lear», de l'autor català que s'ha acabat imposant.
Obra amb sentit crític
El jurat ha declarat guanyador un «monòleg interior sobre la visió que té un crític teatral d'una representació de la peça de Shakespeare («Lear») amb moltes possibilitats de direcció». S'entén la proposta de Meseguer com «una extensa reflexió crítica sobre el teatre català que pot adaptar-se a altres coordenades pel caràcter essencialista del seu discurs», i per això, els membres del jurat en destaquen «la línia invisible entre el sentit crític i la sensibilitat que crea una simbiosi entre el món del teatre i el món real i personal de qui rep l'espectacle».
En paraules del seu propi autor, aquest és un text en què el personatge «comença a criticar tot el que li passa pel cap del teatre català, saltant del teatre al seu món interior en la mesura que Lear tracta el fet d'envellir, el tocar de peus a terra, les herències, les arrels».
Aquesta obra sorgeix «del meu interès en buscar un llenguatge que fos reflexiu, filosòfic, argumentat, que no sigui una crítica gratuïta sinó bastant aclaparador, passant-la al terreny personal, amb un llenguatge més íntim, sense caure en el que està criticant».
El guanyador del XLI Premi Born aprofita un fet: «No visc del món del teatre, sóc fotògraf professional», explica, «això m'ofereix el meu terreny de llibertats i tinc la meva visió personal, del que penso de com hauria de ser el teatre».
I és que per a Meseguer «el gran teatre de masses que es fa actualment, és una perversió del potencial del teatre». I afegeix sobre la seva obra que «no és que sigui una obra filosòfica, ni un assaig, ni una teorització. És una obra visceral, és una actitud. És generar un personatge que té motius per parlar, i a partir d'aquí, donar-ho tot molt orgànic».
En aquest sentit, admet que aquesta crítica «és per convicció, és molt biogràfica, el 90 per cent del contingut és personal».
Recollint el premi
Havent recollit el premi de mans del president del Cercle Artístic, Rafel Pallicer, Meseguer va explicar la seva obra fent incidència en què «del teatre m'interessa la connexió íntima, no necessàriament evident, amb la realitat. Jo escric i vaig al teatre per viure més intensament, no per evadir-me, ni distreure'm ni ser intel·ligent».
I escriu el teatre que li agrada, un que «escasseja», i per això «'Lear' és una crítica tan ferotge com he pogut cap al teatre, entès com un succedani, un producte totalment inofensiu i, per tant, ofensiu. Per aixó 'Lear' està escrit amb ràbia contra tota la civilització (...) i em quedo a gust carregant-me tot el que puc, jo que no visc del teatre (...) perquè no crec que es pugui viure del teatre, sinó a malviure del teatre, i em sento lliure per dir el que vull».
Així mateix, assegurà Meseguer que «el teatre que m'interessa i que defenso aquí, és un teatre que passa per colocar-nos al nostre lloc i ensenyar-nos el món, ja sigui casa nostra, el cosmos, el propi cos, o Menorca, com si fos la primera vegada que hi haguessim vingut», com l'any 1989, el primer cop que va visitar l'Illa.
Un fotògraf amb una visió crítica del món del teatre actual
Francesc Meseguer Aragall (Barcelona, 1976) és llicenciat en Filosofia (2003) i té un postgrau en organització i gestió d'empreses culturals per la Universitat Oberta de Catalunya.
L'any 2000 va guanyar el Premi AIET de Teatre amb la seva primera obra, «Pèndols d'aigua», i l'any següent el Premi Institut d'Estudis Ilerdencs de Teatre amb «La reproducció de les balenes», publicada per Pagès.
Va escriure i dirigir «Tores les cases tenen balcó», i el proper mes de maig estrenarà l'obra «Body sushi», al Teatre Nacional de Catalunya, baix la direcció de Tanya Beyeler.
Tot i així, Meseguer es fotògraf professional i el teatre «és un més a més que em permet fer el que m'agrada».
3 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Ara que comanda l'esquerra i despres de l'empasta del Pp, ningu diu res del teatre des Born. Ni protestas ni camisetes ni res.
a veure si veim aquesta obra premiada damunt els escenaris, enhorabona!
Enhorabona al guanyador i al cercle artístic per donar-nos l'oportunitat de disfrutar de bon teatre, mostrant diferents moments de les obres, lectura dramatitzada del premi born de l'any passat, lectura crítica de l'obra, el premi molt encertat de work in progres amb l'obre "estiu" la qual recoman. I amb ganes de llegir Lear,... I bones paraules i bons objectius, hem de posar la cultura al lloc que és mereix ... i a Ciutadella és un bon puestu.