-…Bonic conillet… -…Gràcies, me’l vaig fer dissecar…

Leslie Nielsen, el còmic a un nas aferrat
Considerant o no al cinema dels ZAZ (Zucker-Abrahams-Zucker) com a gènere fantàstic, Nielsen també es pot considerar una pèrdua emblemàtica dins la mitologia sci-fi de tots els temps… Ell era el protagonista d'un dels més autèntics clàssics del gènere als anys 50, 'Planeta Prohibido' (Forbidden Planet, Fred M. Wilcox, 1956) i també va ser un dels rostres més populars del suspens i terror catòdic de l'època, participant a sèries com 'Alfred Hitchcock Presenta', 'La Dimensión Desconocida' (la The Twilight Zone de Rod Serling) o 'El Fugitivo'… La seva veu cavernosa i un rostre entre abonyegat i arrodonit a un nas aferrat, el van condemnar a ser un intèrpret d'aquells per a omplir repartiments o per a tancar substitucions a última hora, quasi sempre fent de dolent mediocre, d'aquells que cauen humiliats en mans de l'heroi…

Va treballar a més de 300 produccions, entre cinema i televisió, i el més curiós podrà recordar les seves curioses faccions al capítol de 'La marea' a 'Creepshow' (George A. Romero, 1983) o a 'La Aventura del Poseidón' (The Poseidon Aventure, Ronald Neame, 1972)… Però tanta activitat i tant treball temporal van donar els seus fruits… Acostumat al mitjà catòdic o a films de segona, no va tenir cap problema per a assolir una estranya complicitat còmica amb els Zucker i Abrahams… De repent, Leslie Nielsen era un dels comediants més hilarants que s'han vist a un cinema, gràcies a les sagues abans esmentades… Un actor que feia ganes de riure sense fer gaire ganyotes, sense variar gaire la seva gestualitat… Un còmic involuntari, però que realment amagava un esperit entremaliat i catxondo a dins seu… La seva darrera feina va ser a la nostra 'Spanish Movie' (Javier Ruiz Caldera, 2009), juntament (comorrrr!!!) a Chiquito de la Calzada…

Ingrid Pitt, la vampiresa que va sobreviure a l'horror nazi
Rossa despampanant, amb un vertiginós escot i un marcat accent de l'Europa de l'Est, Ingrid Pitt es va fer famosa pels seus papers de vampira eròtica als anys 70, a pel·lícules com 'La Condesa Drácula' (Countess Dracula, Peter Sasdy, 1971) o 'Las Amantes del Vampiro' (The Vampire Lovers, Roy Ward Baker, 1970)… Els rotatius britànics la van recordar aquests dies com 'la primera dama del terror' o la primera 'scream queen' de la història… Nascuda a Polònia el 21 de novembre de 1937, sota el seu nom real de Igoushka Petrov, va morir a la seva residència de Londres el passat dia 23, tot just desprès de complir 73 anys…

Marcada, durant la seva infantesa, per l'horror nazi (va sobreviure en el camp de concentració de Sttuthof), Igoushka es va enrolar a la companyia de teatre de la vídua de Bertold Brecht, l'actriu Helene Weigel. Quan anava a debutar, es va enterar que la policia de la Alemanya Oriental anava darrera d'ella i va fugir, tirant-se (amb el vestit de l'obra teatral) al riu Spree… Quasi es va ofegar, però va ser rescatada per un guapo tinent nord-americà anomenat Lauren Pitt que, com als bons guions, s'acabaria convertint en el seu marit perfecte…

Poc va durar la història d'amor i, després d'un ràpid divorci, una tal Ingrid Pitt deixava Colorado i arribava al nostre país per a ser descoberta per un caçatalents de l'única manera possible en aquells temps: en un reportatge sobre toros… Al nostre país es va estrenar amb un film de terror, 'El Sonido de la Muerte' (1964) i va rodar a Benidorm una pel·lícula com a protagonista, 'Un Beso en el Puerto' (1965) al costat d'un tal Manolo Escobar ('Manolo se comportaba como el perfecto caballero español', recordava Pitt)…Papers a 'Campanadas a Medianoche' (Chimes at Midnight- Falstaff, Orson Welles, 1965), 'Doctor Zhivago' (David Lean, 1965) o 'El Desafío de las Águilas' (Where Eagles Dare, Brian G. Hutton, 1969), juntament amb algunes colaboracions al teatre o per a la petita pantalla, com a la sèrie 'Ironside', no van marcar suficientment la seva carrera…

Tot i protagonitzar, juntament amb Christopher Lee, 'El Hombre de Mimbre' (The Wicker Man, Robin Hardy, 1973), el seu paper de vampira lèsbica a 'Las Amantes del Vampiro' o el de la notable romanesa del segle XVI Erzsébet Bathory, que es banyava en sang de les seves donzelles per a mantenir-se jove a 'La Condesa Drácula' la van fer, senzillament, inoblidable (Julie Delpy va recollir la mateixa història per a rodar l'any passat la seva òpera prima com a realitzadora The Countess)… Una autèntica musa del fantàstic de sèrie B que mai va oblidar els seus orígens: 'Vaig néixer en el més gran espectacle d'horror del segle, les brutalitats del règim nazi; resulta increïble que hagi fet pel·lícules de terror amb la tremenda infància que vaig tenir…però, potser, és per això pel que soc tan bona a la meva feina'…

Irvin Kershner, l'home de les segones parts
Isadore Kershner va nèixer a Philadelphia en el 1923, fill d'immigrants jueus ucraïnesos. Va estudiar viola, violí i fotografía…Va canviar el seu nom pel d'Irvin després de servir a la U.S. Army i va començar al cinema de la mà (of course) de Roger Corman a Stakeout on Dope Street (1958)…Va tenir una carrera força eclèctica, però molt divertida i nutritiva amb títols com 'Un Loco Maravilloso' (A Fine Madness, 1966), 'Loving' (1970), 'Up in the Sandbox' (1972) o 'The Eyes of Laura Mars' (1978), amb gent com George Segal, Barbra Streisand, Faye Dunaway, Eva Marie Saint o Sean Connery… De fet, el darrer Bond de Connery, la refrescant i un xic esbojarrada 'Nunca Digas Nunca Jamás' (Never Say Never Again, 1983), també és de Kershner…

I és que 'Kersh', malnom hollywoodenc del realitzador, va tenir bona mà amb les sagues i les seves seqüeles: seva és 'La Venganza de un Hombre llamado Caballo' (The Return of a Man Called Horse, 1976… De fet, anava a dirigir la primera, però al final és la segona part la que enfoca més i millor les misèries dels indis americans) i seva és 'Robocop 2' (1990, a partir del mític precedent de Paul Verhoeven)… Però seva és, sobretot, 'El Imperio Contraataca' (Star Wars.
Episode V. The Empire Strikes Back, 1980), probablement la millor entrega de la saga de George Lucas, potser perquè Kershner va reflectir perfectament la seva personalitat, va poder nedar contracorrent del poderós productor, i va saber plasmar la seva visió de les relacions humanes pels carismàtics Luke Skywalker, Han Solo, la princesa Leia, etc…La mitologia galàctica va perdre el seu més gran talent el dissabte 27, després de patir de valent un càncer de pulmó…

Fins la setmana que ve, incrèduls!