De sa mateixa manera que sa forma en què percebem el món no és igual per a tots, tampoc ho és sa forma en què sentim una carícia, un so, un color, un sabor o una olor. Ni tampoc com interpretam allò que mos succeeix.
Aquesta diversitat fa que el món sigui més complex que sa nostra capacitat d’entendre’l. I si hi ha una cosa encara més difícil que comprendre el món és intentar conèixer ses persones en profunditat. És igual que siguin es teus pares, es teus fills, sa teva parella o es teu amic o amiga de tota la vida, només en casos molt excepcionals pots arribar a conèixer qualcú completament. Una de ses raons radica en sa capacitat que tenim totes ses persones de canviar, d'assumir nous objectius vitals, d'avançar, de madurar i fins i tot de canviar qualque aspecte de sa nostra personalitat.
Si pretenem fer una anàlisi des caràcter d'un individu partirem de sa part més superficial i aparent, amb sa qual poder fer-mos una idea de com és realment. Ara bé, deixar-mos endur per sa simple imatge, tot i que pot donar-mos dades de sa seva personalitat, pot resultar molt enrevessat. Per una banda tenim sa imatge que pretén projectar, sa imatge que realment projecta i sa que s'altre percep, i en cap de ses tres no es revela sa identitat real en sa seva totalitat.
I dic tot açò perquè si qualque cosa he après amb es temps és que mai pots confiar plenament en ningú. Ni tan sols en aquells que pensaves que eren de fiar. Sempre hi ha qui te sorprèn i qui te decepciona. Però un punt molt important per poder dir que coneixes una persona a fons és quan mostra sa seva part més fosca. Aquell aspecte que no creies que fos capaç de mostrar.
Tots en qualque moment de ses nostres vides hem hagut de posar límits i definir fins on esteim disposats a tolerar segons quines actituds. Dir prou davant situacions en què es nostros drets resulten vulnerats és un exercici necessari d’autoprotecció.
De sa mateixa manera que sa teva llibertat acaba on comença sa llibertat de s'altre, es teus drets acaben on comencen es de sa resta, entre ells es meus. Com diu sa frase, sa teva llibertat, d'entrada, té uns límits, uns condicionants que poden tenir una naturalesa molt diversa. Fer un ús excessiu des teus drets no pot anar mai en detriment des drets des altres. Tractar qualcú amb menyspreu, humiliar-lo en es seu honor, en sa seva dignitat suposa una greu transgressió que no és gratuïta, sinó que té conseqüències.
Sa decepció causada per una persona en qui pensaves que podies confiar pot arribar a ser molt dolorosa. I més si es manifesta per factors tan negatius, com ara sa traïció, sa mentida o s'enveja. Pot sorgir quan mos donam compte que qualque persona no és com esperàvem. Quan açò passa és natural sentir-mos ferits i defraudats. Especialment quan sentim que hem estat tractats injustament o que qualcú ha violat sa nostra honorabilitat i integritat personal. Cosa que suposa una destralada en tota regla en allò que tu creies que era sa seva escala de valors i es seu caràcter, i que probablement fulmina també qualcun des teus principis.
Dit açò, aquests tipus de persones no poden ser evaluades amb un simple cop d'ull o en una conversa de carrer. Tot i que donen molts indicis, ses aparences moltes vegades enganen. En ocasions ha de passar temps, anys fins i tot, per viure una situació o experiència personal que te faci captar sa seva autèntica naturalesa. Temps per veure que sa primera impressió no era més que una màscara per caure bé o aparentar allò que en realitat no era.
En es fons poc importa sa manera de ser i d’obrar d’aquells que no formen part des teu cercle més pròxim. Altra cosa és si hi ha mala intenció i interessos espuris entre mans; llavors hauran de ser es teus prejudicis que et faran decidir. No pot ser d'altra manera; ses persones les coneixes amb es anys i, sobretot, en particulars circumstàncies, en què es seus fets les defineixen
Sa bondat i sa maldat són relatives, però fer bé o fer mal en moments determinats no dona peu a interpretacions. Jo crec que ses persones bones són humils, autocrítiques, obertes d'esperit, desinteressades, honestes i no manipuladores.
Ses actituds humanes s’han de generar des de sa llibertat però amb es límits propis des respecte cap a s’altre, sa convivència, sa justícia i sa coherència entre allò que es pensa, allò que es diu i allò que es fa. Sa pèrdua de valors morals és un gran mal damunt es qual no és possible construir una societat digna.
En aquestes alçades de sa meva vida jo decidesc a qui tenir a prop. A jo, no hi ha res que me faci més feliç que compartir sa meva vida amb ses persones que vull as meu costat. Descart ses actituds tòxiques, aquelles que me xuclen s’energia i me roben sa pau interior, que me resten en tost de sumar. Ses persones sense escrúpols les vull com més enfora millor.
