És possible que la quantitat de persones que tenim a Menorca els mesos de juliol i agost tan sols em sembli excessiva a jo. Però la realitat és que les platges estan atapeïdes, les carreteres plenes on sempre trobes algun conductor o conductora que encara no s’ha lliurat de l’estrès de la ciutat o algun menorquí amb esperit de corredor de rallis que fan avançaments extremadament perillosos o circulen a velocitats superiors a les permeses. L’any passat dels tretze morts que hi va haver a les carretes de Menorca, sis es van produir a l’estiu, un rècord del qual ens hauríem d’allunyar el més prest possible.
Em va sorprendre la notícia de «Es Diari» de dia 22 de març, que literalment posava: «Menorca limita el crecimiento turístico y solo permitirá crear 23.859 nuevas plazas». Per jo el més sorprenent va ser el «SOLO», com aplaudint la mesura del Consell, com si es donés per insignificant la saturació que ja patim i fos fantàstic que els mesos d’estiu venguin a Menorca aquestes 23.859 persones més, amb els seus cotxes, amb el consum d’aigua... Permetre crear aquestes noves places per a turistes quan falta habitatge per a la gent que viu a Menorca, no sembla molt raonable. Més turisme implica més demanda de recursos que necessitem els que vivim aquí, les cases seran més cares, hi haurà manca d’aigua, els aliments més cars, la benzina més cara, mentre els sous i les pensions no augmentaran en la mateixa proporció.
No sé si s’ho han pensat bé els hotelers, segur que volen que es facin més hotels i habitatges per a turistes? Tindran més competència. No els aniria millor que no se’n fessin més i millorar els que tenen en qualitat, serveis i benestar i cobrar més als seus clients? Si l’oferta de places és limitada, potser allargarien la temporada i els sortiria més a compte el manteniment del personal o, fins i tot, podrien pujar els sous, o encara més, podrien tenir contractat el personal tot l’any!
Sempre he pensat que no podem viure tan sols del turisme, no podem viure de vendre les nostres cases i el nostre territori a gent de fora, però si els nostres polítics continuen donant suport al lobby turístic potser ho haurem de fer, haurem de vendre les nostres cases i marxar a viure a un altre lloc on la vida sigui assequible als nostres sous. A Jaén vaig trobar una família que ho havia fet.
Com ja he comentat altres vegades, Balears no és Catalunya, ells són vuit milions i noltros un, ells juntament amb l’estat espanyol tenen un munt de centres de prestigi internacional en biotecnologia, computació, intel·ligència artificial, fotònica..., centres que en uns anys ajudaran a desenvolupar la indústria catalana i així continuaran essent el motor econòmic d’Espanya. No podem igualar Catalunya, però sí podríem fer alguna cosa per afavorir les nostres possibilitats de poder ser un referent en algun camp i potenciar les nostres poques indústries. La nostra universitat hauria de tenir algunes de les seves àrees potenciades, contractant talent, com ha fet Catalunya amb els ICREA. No seré jo que proposi cap àrea a potenciar, això és feina de gent molt més preparada.
No tinc moltes esperances que els polítics pensin fer alguna cosa més que apostar pel turisme, ni els vuit anys del pacte ni ara amb el PP es veu cap moviment decidit en aquest sentit, una altra cosa són els anuncis que escoltem a la ràdio i diaris dient que el govern vol un turisme sostenible, però això es pura propaganda.
Una altra pota essencial pel desenvolupament de les nostres illes és una Formació Professional molt més adaptable a les necessitats de les nostres indústries i de la ciutadania, però sembla que per aquí tampoc hi ha futur.
