Passa la gent

No sé on acabarem…

TW

Estic preocupada. Per la deriva que està agafant el món. I quan dic el món també hi incloc ca nostra. Ens arriben aires dictatorials, que venen de l’est i que venen de l’oest, del nord i del sud. Disposats a rompre qualsevol ordre mundial i qualsevol barrera de seny. S’esmicola el dret internacional que ens havíem atorgat d’ençà de la segona gran guerra del segle XX. I s’està globalitzant aquest discurs d’opressió, de mercadeig de la vida i de les persones, de mercantilització de territoris i aniquilació de la democràcia. Ja ho sabem que no és un sistema perfecte, però és el llegat més acurat de civilització que ens van deixar els nostres ancestres, i cap altre sistema organitzatiu social sembla haver-lo pogut superar de moment.

Però cada cop més veus estan socavant les estructures del sistema amb discursos i accions d’odi, que permetem i que estan calant entre els més joves (per fàcils i simplistes).

Noticias relacionadas

Com pot ser que els partits democràtics majoritaris, de dreta i d’esquerra, permetin que uns radicals eixelebrats d’ideologia feixista marquin l’agenda política de ca nostra? Com pot ser que posin per davant els interessos electoralistes i de partit abans que el bé comú de tota la ciutadania? Ja està bé! La classe política té la responsabilitat de deixar-se de mirar el llombrígol i començar a pensar en les persones que pateixen les polítiques segrestades per la radicalitat. Només així, la gent tornarà a emmirallar-se en els seus representants.

Bufen vents de desfeta, i comença a ser hora de fer un cop de timó. O no sé on acabarem…