Ho dic sincerament, en aquestes altures ja no sé ni per què segueixo escrivint sobre aquests temes ni si a algú li interessa, ni sé per què em segueix provocant una alçada de celles (cada vegada menor) es fet de llegir notícies com: «l’economía de Menorca creix menys de la mitjana que la mitja de Balears» o «el port de Maó en decadència» o «Son Bou en decadència» o «Cala en Blanes en decadència», i així un llarg etcètera. Però com que a pesar de tots aquests desastres (ja normalitzats per molts) tenc una mínima sospita que a Menorca encara deu quedar algú amb un poc de ganes de fer endavant i perquè encara tenc la impressió que l’Illa en si ho val, veig oportú aportar la meva opinió una vegada més.
A alguns dels articles que solec publicar cada dues setmanes ja havia xerrat de l’estancament econòmic de Menorca respecte a la resta d’illes, un clàssic dels darrers, com a mínim, vint anys. Podem estar d’acord que l’economía ha de ser diversificada i no enfocada només a una indústria concreta, però ja fa massa temps que els polítics insulars justifiquen el baix creixement o estancament econòmic amb aquesta patranya de «som una economia més sostenible», polítics de tots els colors, voleu fer el favor de deixar d’adornar-ho tot amb la paraula «sostenible»?
És sostenible que Menorca hagi crescut un més que ridícul 1,5% (per a molts economistes açò ja és estancament) durant l’any passat, mentre Mallorca ho hagi fet un 4,4% o Eivissa un 3,3%? És sostenible que les infraestructures de l’Illa segueixin sent en alguns casos quasi tercermundistes? Alguns ens volien vendre que Menorca estava de moda i hiper-massificada, de quina moda xerram? Que durant tot l’hivern moltes empreses es llepen les espines? Que moltes han de tancar perquè degut a la forta estacionalitat no els hi surten els comptes? Però no, «tourists go home» com diuen alguns... jo soc més partidari d’evitar aquells turistes que gasten el mínim i atreure els que venen amb una bona cartera, però sense renunciar a aquelles famílies britàniques, alemanes i nòrdiques que tradicionalment havien omplert molts nuclis turístics i que han sigut substituits per portuguesos i europeus de l’est que venen més escurats que mai... perquè mentre l’economia va per enrere, la inseguretat i l’okupació van per endavant, i mentre els residents britànics que fa dècades que resideixen a l’Illa van minvant, van arribant individus que no sé fins a quin punt aporten alguna cosa positiva a l’economia i a la convivència. Per tant, tenim una illa estancada, endarrerida en molts d’aspectes i, a més, ja no és l’illa tranquil·la i idíl·lica de la que tant es presumia. Jo no sé fins a quin punt la societat n’és conscient que per prosperar es necessita un entorn amigable per fer negocis i per propiciar un bon desenvolupament econòmic. Implica aquest desenvolupament destruir territori? No té per què. Voleu aconseguir que els joves no es vegin obligats a cercar un futur fora de l’Illa? Doneu-los oportunitats. Sabeu per què Mallorca i Eivissa creixen molt més? Perquè són economies dinàmiques, on les empreses locals del sector turístic han pogut avançar i multiplicar-se, i no com a Menorca, on només ens queden un parell o tres d’empreses hoteleres locals.
La indústria del calçat i agroalimentària ha d’existir, però a la vista està que a dia d’avui cap d’aquestes dues gaudeix del mateix dinamisme que el turisme. Menorca té un gran potencial per atreure inversions que facin aflorar un turisme de qualitat i ben distribuït al llarg de l’any i que incentivin a professionalitzar més el sector a nivell local, però alguns segueixen prioritzant un tipus de turisme on només dues o tres zones de l’Illa funcionen més o menys bé durant 4 mesos mentre a la resta, si els hi va bé durant dos mesos, poden donar gràcies.
2 El port de Maó és un gran exemple de la falta de cooperació entre empresaris locals i institucions per posicionar-lo com a destinació exclusiva i escala privilegiada de iots i creuers que venen de ports exclusius de la costa blava, de fet, poca gent sap que a principis del segle XX Maó era més famós que Palma i rebia més iots de luxe britànics i americans i més regates. Algú creu que avui en dia si un port amb aquestes característiques estigués situat a Eivissa o a Mallorca, tindria la quantitat infumable de locals buits i d’edificis en ruïnes que té? Però clar, fa molta vessa dur a terme un màrketing internacional com toca i enfocat a mercats realment beneficiosos. I el mateix podríem dir amb antics nuclis icònics com Cala en Blanes, que duen dècades de decadència continuada sense que els ajuntaments siguin capaços de dur a terme reformes integrals per millorar la qualitat de la destinació.
En definitiva, ja cansa horrors llegir dia sí i dia també que estem a la cua de Balears en tot, que tanquen locals, que l’economia està refredada, etc., i part de culpa d’aquesta situació la podría tenir aquest mood que il·lustra la Menorca dels darrers vint anys i que ja s’està quedant un tant desfassat, que consisteix en posar través a tot, prohibir i si fa falta, encara a més, decréixer. Està clar que tenim també un greu problema amb s’habitatge, que s’ha de solucionar sí o sí, però els turistes, empresaris turístics i els inversors internacionals (que són els que realment aguanten l’economia d’aquesta illa ara mateix) no són el dimoni, en canvi la inseguretat jurídica i la falta de d’habitatge social també en tenen part de culpa, però per alguns la cambra d’eco on viuen es tan immensa que els hi impedeix veure un poquet millor l’horitzó i sortir del bucle ideològic on estan instal·lats. Veig molt necessari que com a societat fem un pensament i comencem a canviar el xip, o Menorca no arribarà a aixecar cap mai, i al final el que aconseguirem és tot allò que molts volien evitar, sobreviure de dos mesos a l’any rebent les sobres de les dinàmiques illes de Mallorca i Eivissa.
