La idea de nació s’ha de construir i aquesta pot servir per oprimir o per alliberar. El nacionalisme, avui en dia, és inevitable, ningú és ciudadano del mundo, tothom pertany a algun lloc. Igual que no és possible sentir-se de dos llocs, però açò ja és un debat que deixarem per un altre dia. Per tant, el nacionalisme no és, el nacionalisme s’empra.
Més o menys entre els anys 2012 i 2022 es va viure a Catalunya el Procès: un intent dels partits separatistes d’aconseguir la independència d’Espanya. Aquests partits es varen apropiar de la cultura catalana autodenominant-se els defensors últims d’aquesta. Açò va provocar que la gent que no volia la independència entengués la cultura catalana com a enemiga d’Espanya, causant un odi irracional cap aquesta.
Com a conseqüència, va ressorgir l’anticatalanisme a les Illes Balears amb el Gonellisme. Aquest moviment defensa una llengua pròpia de les illes: el Baléà; per defensar el menorquí de, com diuen ells, «la plaga barcelonina». Aquest moviment demostra tenir un complex d’inferioritat cap al català de Catalunya. No passa res per xerrar es menorquí, no ets inferior a ningú. I si et penses que sí, la solució no implica canviar la història per així poder justificar el teu odi cap als nostres germans catalans i valencians.
Políticament, no existeixen els Països Catalans, però és innegable que culturalment sí. Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears comparteixen unes tradicions, una història i una llengua comuna, amb les seves variants al llarg del territori.
Jo no estic en contra d’una llengua Baléà, ja que el català que es xerra a Menorca és diferent del català que es xerra a l’Eixample. Però aquest moviment, per oficialitzar el Baléà, no es pot fer tenint al català com a enemic. Negant la influència catalana a la nostra illa. Negar açò és negar una part molt important de la nostra història.
Es tendeix a pensar que des de l’educació pública no ens ensenyen el menorquí i que es prohibeix escriure i xerrar aquest, quan el menorquí escrit és igual de correcte que el català.
És irònic que els defensors del Gonellisme, els gestors d’ansietats, a l’hora d’expressar les seves idees ho fan en castellà. I quan fiquen alguna paraula en menorquí o fan posant entre cometes, folkloritzant sa nostra llengua i convertint-la en un producte exòtic. Si et fas dir defensor del menorquí, xerra i escriu en menorquí!
