David Baret
David Baret

Periodista

Xubec

‘Room service’ invers

TW

Ja el tenim aquí. Després de mesos d’anuncis i algun que altre rumor, s’atraca el dia en què haurem de començar a separar la brossa amb un rigor gairebé científic a Dalt Sant Joan. El porta a porta ja és una realitat i els contenidors de tota la vida es convertiran en una espècie en perill d’extinció. I això, com és habitual, ha generat dues menes de reaccions: l’entusiasme dels qui veuen en el nou sistema una revolució ecològica i l’horror absolut dels qui pensen que tot acabarà en caos, pudor i multes.

Noticias relacionadas

Els primers dies prometen ser dignes d’estudi sociològic. Gent desorientada mirant calendaris de recollida com si fossin mapes del tresor, bosses traïdores deixades fora d’hores i veïns investigant si el del costat ha separat bé l’orgànica. Perquè aquí, no ens enganyem, hi ha molta afició a controlar si els altres compleixen, però no tanta a seguir les normes al peu de la lletra.

Però anem per parts. El sistema de recollida selectiva a domicili té tot el sentit del món si volem reduir residus i reciclar millor. I més en una illa. A molts pobles i ciutats ja fa temps que funciona i, ben aplicat, pot donar bons resultats. El problema no és el model, sinó l’adaptació. Perquè canviar hàbits sempre costa perquè els humans, som gossos de costums. El que és segur és que d’aquí a unes setmanes tots ens haurem acostumat. Com va passar amb el cinturó de seguretat, la llei antitabac o el pagament per bosses de plàstic. Al principi, queixes i indignació. Després, rutina. Una mena de room service a la inversa on en comptes de portar-nos el menjar, ens els venen a cercar.