Els joves

Fa temps, però, que intent entendre per què molts joves, especialment mascles, han evolucionat políticament cap a posicions ultradretanes. Les estadístiques indiquen que molts d’aquest joves desconfien dels polítics, de la llei i les normes de convivència. També veuen les advertències i els consells dels científics com invents que els volen imposar quatre xalats que defensen obscurs interessos... i voten a l’extremadreta.

El consum desbocat de la societat pot ser un possible inductor d’aquesta tendència ultradretana. Molts joves desitgen les coses que els mostren els engrescadors que hi ha a les xarxes, els influencers. Tampoc és gaire instructiu el model del turisme, l’ostentació dels iots, dels cotxes, les cases, la despesa econòmica..., aquí a Menorca tenim un bon exemple a l’estiu. Molts joves veuen natural aquesta societat de consum i voldrien, com a mínim, tastar aquesta manera de viure. Probablement prest se n’adonen que el sistema no els permet aquest nivell de vida. Les feines que troben tenen sous baixos i la possibilitat d’independitzar-se dels pares és remota, la majoria no pot llogar o comprar la casa que voldria, ni tan sols arriben a un mal pis. Segurament tampoc els hem ensenyat ni a la família ni a l’escola que l’Estat o la societat civil no pot solucionar-ho tot i que cal posar de la seva part esforç personal per aconseguir allò que desitgen. Haurien de ser inconformistes, tenir il·lusió i voluntat per estudiar, qualsevol moment de la vida és bo, altres vegades cal tenir l’empenta i els coneixements per muntar un negoci, crear riquesa...

També podria influir en la pujada de la ideologia ultra el canvi de rol que s’exigeix als homes amb relació a les dones. Segurament molts nois pensen que han perdut drets i poder, es troben desubicats... Molts dels qui tenen aquest sentiment es senten coaccionats, reprimits i els importa una merda que entre el gener i febrer d’aquest any a Espanya hagin mort 11 dones a mans d’altres homes a pesar que actualment la legislació defensa i protegeix les dones. A més veuen que les dones posen més voluntat i esforç, ara estudien i fan carreres i oficis que abans estaven totalment reservats als homes. Tenim metgesses, enginyeres, arquitectes... i, fins i tot, dones que jugant a futbol fan un joc més polit, més noble i sense fer el teatre que fan els homes. Les dones ja no diuen que es farà el que digui el seu marit i, a més, prenen els llocs de feina als homes! I clar, si elles treballen i, fins i tot, guanyen més, a ells els toca compartir la cura dels fills, de la casa, fer el menjar... Què els he de contar..., portar la casa du la seva feina. Clar aquests joves homes ressentits volen que torni l’ordre patriarcal, volen un líder que els representi i que posi les coses al seu lloc, cadascú el seu rol. I quin partit lluita i no se n’avergonyeix de proclamar que cal retornar a l’Espanya del passat?

Seria molt instructiu que aquests joves partidaris d’abolir drets que tant han costat guanyar, veiessin com era la vida en temps del franquisme. Els pares tenien por i advertien als joves constantment que no s’emboliquessin en política. El 1972, amb gran esforç econòmic, em van enviar a estudiar fora amb el compromís que no em posés en qüestions polítiques cosa que vaig complir. Però recordo que hi havia gent molt valenta que s’arriscava per aconseguir la democràcia al nostre país, en particular recordo el germà d’un amic meu que l’agafaren amb propaganda ‘subversiva’ que exigia democràcia i el fi de la dictadura. El van detenir i la família va tenir un disgust terrible ja que era gent ‘sèria’ que    no es posaven en política, el noi es va suïcidar al no suportar la desgràcia que havia ocasionat a la família.

És summament difícil aconseguir drets civils, però és molt fàcil perdre’ls, és suficient que un Trump agafi el poder.