La gestió de la DANA que va assolar la Comunitat Valenciana el passat 29 d’octubre s’ha convertit en un autèntic malson per al president de la Generalitat, Carlos Mazón, i per al Partit Popular. Quatre mesos després de la tragèdia, la polèmica sobre la seva actuació continua creixent, erosionant la seva credibilitat i deixant-lo en una situació políticament insostenible.
La investigació judicial ha revelat que la majoria de les 227 víctimes mortals de la catàstrofe van morir abans que es llancés el primer avís a la població, a les 20.11. Aquesta dada ha estat devastadora per a Mazón, que inicialment va declarar que havia arribat al Centre de Coordinació d’Emergències (Cecopi) «a mitja tarda», però recentment s'ha vist forçat a admetre que en realitat va arribar a les 20:28, gairebé una hora després de l’alerta. Aquest canvi en la seva versió ha desfermat crítiques ferotges i ha confirmat allò que molts sospitaven: el president no era al lloc on hauria d’haver estat en un moment crucial.
A més, la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra ha revelat que el retard en l'activació dels protocols d'emergència i la falta de coordinació entre les institucions van ser factors determinants en l'alta mortalitat de la DANA. Segons les seves conclusions, l’advertència enviada a la població va ser «notablement tardana» i «errònia en el seu contingut», cosa que va impedir a molts ciutadans prendre mesures per protegir-se. L’informe judicial també ha destapat que les autoritats van desestimar avisos previs d’experts meteorològics, que ja havien advertit de la magnitud de la tempesta des del matí del 29 d’octubre. De fet, aquell dia jo havia de dinar a la Universitat Politècnica de València i no ho vaig poder fer perquè el rector va ordenar el tancament de la institució.
La jutgessa ha manat que es recaptin proves sobre qui va prendre la decisió de retardar l'alerta i per què no es van activar els mitjans de protecció necessaris. Aquesta investigació està generant un autèntic terratrèmol polític, perquè obre la porta a possibles responsabilitats legals per negligència greu.
És evident que l’escàndol ha sacsejat profundament el PP, que veu com la seva estratègia inicial de donar temps a Mazón per reconstruir la seva imatge s’ha fet miques. La indignació de la població s’ha traduït en protestes massives exigint la seva dimissió, i dins del mateix PP s’alcen veus que admeten que la situació és insostenible. No obstant això, el partit es troba atrapat en un dilema sense solució fàcil.
El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, és conscient que la crisi no només danya Mazón, sinó que pot esquitxar tota la formació. Però forçar la seva dimissió no és una opció tan senzilla, perquè depèn del suport de Vox. El PP necessita els seus 13 diputats a les Corts Valencianes per substituir Mazón sense anar a eleccions anticipades, i Vox, que veu una oportunitat per desgastar encara més el PP, no sembla disposat a col·laborar.
Davant aquests fets els ciutadans hem de demanar-nos per què Mazón segueix encara en el càrrec malgrat l’evidència d’una mala gestió que està revestida de tots els elements que l’haurien d’obligar a dimitir.
Els motius són tres des del meu punt de vista:
1. La dependència de Vox: Qualsevol moviment per substituir Mazón necessitaria el suport del partit d’ultradreta, que no té cap interès en facilitar la transició. Vox prefereix mantenir Mazón feble i desgastat per continuar imposant la seva agenda.
2. Manca d’un pla alternatiu: Al PP no li queda clar qui hauria de substituir Mazón. La candidata natural, l’alcaldessa de València, Maria José Catalá, no agrada a Vox, i altres opcions tampoc el convencen. La manca d’un relleu clar ha fet que el PP opti per aguantar Mazón tant com pugui.
3. Por a un efecte dominó: Feijóo sap que si Mazón cau, el PP quedarà molt tocat en la Comunitat Valenciana i obrirà la porta a una ofensiva del PSOE i Compromís, que intentaran capitalitzar la crisi.
Tot i això, és evident que el procés no ha acabat encara si tenim en compte que la investigació judicial, liderada per la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra, continua aportant detalls incòmodes sobre la negligència institucional durant la DANA. L’anàlisi dels fets ha deixat clar que la resposta a l’emergència va ser tardana i insuficient, i que les autoritats autonòmiques, incloent-hi Mazón, van fallar en la seva obligació de protegir la ciutadania.
Amb aquest escenari, la resistència de Mazón a abandonar el càrrec sembla cada cop més insostenible. Però, si el PP continua aferrant-se a ell per por de les seves pròpies debilitats internes, el desgast polític serà encara més gran. La pregunta no és si Mazón caurà, sinó quan i de quina manera.
Per tant, no hi ha dubte que Carlos Mazón es troba contra les cordes. La seva gestió desastrosa de la DANA i la seva manca de transparència han destruït la seva credibilitat. Mentrestant, el PP es veu atrapat en una crisi que no sap com gestionar. Però tenc la impressió que l'estratègia d’esperar que la polèmica es dissipi ja no és vàlida, perquè l’escàndol creix i la pressió de l’opinió pública es fa cada cop més insostenible.
Crec, doncs, que el Partit Popular hauria de prendre una decisió valenta i apartar Mazón si vol evitar que aquest cas esdevingui un llast electoral encara més greu. Però el bloqueig de Vox i la manca de lideratge intern fan que, per ara, Mazón continuï al capdavant, en una posició que sembla destinada a empitjorar. En aquesta partida d'escacs política, cada moviment erroni pot tenir conseqüències devastadores per al futur del PP a València i, per extensió, en l'escena nacional.
