En quina llengua han de parlar els immigrants? És evident que no es pot prohibir que parlin la seva. Només faltaria. I també sembla lògic que parlin la llengua del territori on viuen. És idò bo i necessari que els que viuen a Madrid parlin el castellà i els que s’estableixin a Catalunya o a Menorca entenguin i si és possible parlin el català? Sembla de sentit comú que és positiu que sigui així. Però, és aquesta la qüestió més important de totes les que fan referència a la immigració, a la problemàtica que representa i a les lleis que han de regular els fluxos i les normes que han de facilitar la integració? És evident que no és el que més importa.
Un antecedent és la polèmica sobre si els metges del nostre hospital han de conèixer i parlar en català. És positiu que el coneguin i disposin d’eines perquè l’aprenguin, però més important que l’ús que en facin de la llengua és que siguin bons professionals, que facin una bona diagnosi i una intervenció quirúrgica amb garanties.
La cessió de la gestió de la immigració a Catalunya per part del Govern de Pedro Sánchez ha destapat la capsa dels trons i alguns mitjans i partits, han plantejat la qüestió de la llengua, com l’aspecte discriminatori més important, comparant a Puigdemont amb Trump i les seves polítiques de segregació, tot i que el president català és Illa. És evident que si la Generalitat fa servir la condició de l’ús del català per expulsar immigrants serà una forma trumpista de discriminació. Si posa eines per animar els nouvinguts a integrar-se a través de la llengua, que és la millor forma de fer-ho, i no fa servir la llengua com un garrot per donar garrotades, com han fet els enemics del català, estarà fent una bona gestió de la delegació.
Un debat diferent és com la debilitat extrema del Govern de Sánchez l’obliga a fer cessions incomprensibles per mantenir el poder. Però convindria no mesclar les motivacions, amb els fets i les seves conseqüències.
