La crisi de l’habitatge preocupa, i si ets jove encara més. Quan arribes a l’edat en la qual ja deixes de ser un nen i et vas convertint en home, comences a pensar més a llarg termini. Vols formar una família, aconseguir un treball, en definitiva emancipar-te de la teva família, però res d’açò és possible si no tens un sostre propi on començar el teu projecte vital. I a mesura que el preu per tenir una propietat augmenta la teva esperança disminueix.
El govern central s’encarrega dels lloguers, regular els límits de renovació i els índexs de preus amb la famosa llei d’habitatge de l’any 2023. Llei que és la comunitat que decideix aplicar-la i que a Catalunya ja està frenant el preu del lloguer. Encara que 47 de 67 municipis de lesBalears compleixen els criteris de zones tensades, el Govern autonòmic del PP no vol aplicar la Llei estatal. Uns 6 dels 8 municipis de Menorca serien declarats zona tensionada.
Prohens sembla que conscienciada del problema que té aquesta comunitat amb l’habitatge, s’ha llançat a continuar augmentant el parc d’habitatge públic a les Balears. Quan un estira el fil de les promocions que anuncia o presenta, veu que són projectes que venen del govern d’Armengol. Prohens no està construint habitatge públic, només presenta projectes ja licitats o ja preparats per l’anterior govern.
A Maó per exemple hi ha una promoció on encara no hi ha ni es projecta per fer 15 pisos al carrer Borja Moll, i ha mostrat interès en un altre a sa zona d’es Cuartels de Santiago. Açò és tot el que ha fet el Prohens amb quasi dos anys de govern.
No pot ser que amb la crisi d’habitatge que patim, tinguem un govern balear paralitzat, que fa grans anuncis que es queden amb res, que no inicia cap promoció d’habitatge públic. Mentre, ajuntaments com el de Maó, amb molts menys recursos que el govern balear, atura l’expulsió de 48 vesins i cerca construir habitatge protegit en sòl públic per passar dels actuals 148 a 400. Si en l’anterior legislatura el govern socialista va iniciar més de 1200 projectes d’habitatge públic protegit, és increïble que aquest ritme s’aturi en sec quan governa el PP. Hauria de ser una política compartida, un pacte pel qual tots els partits es comprometin a construir un mínim d’habitatges protegits per legislatura.
L’administració publica amb un parc d’habitatge públic fort ha de ser capaç d’agenollar l’especulació. El cas de Viena n’és l’exemple, on el 60% de totes les cases de la ciutat són públiques i amb preu protegit. Si l’estat pot oferir un habitatge a cost més baix que el mercat privat aquest cercant el màxim benefici oferirà habitatge a un menor preu que el públic.
