Manuel CañasMenorca26/02/25 4:00
TW

Ni l’avi Joan ni la meva mare Maria Melià Pons [1924-2023] devien sospitar-ho, i mai van desfermar el possible dubte. Fa pocs dies, un «sorprende y no sorprende» va revifar la meva atenció amb el joiós aniversari [107 anys] de Maria Melià Orfila. Que entre dues nadiues des Mercadal, que gairebé segur es van tractar en la seva joventut, no existís cap vincle, encara que fos boirós, em va suscitar curiositat... Conegudes sí, possiblement, en referir la mare una anècdota de la postguerra, quan el carter del poble va lliurar distret una carta d’una a l'altra. La cosa va acabar entre les dispenses i els somriures de les homònimes receptores, que és com solien acabar aquestes incidències entre persones de bona voluntat.

La validació de la relació familiar entre ambdues, encara que remota, li dec amb gratitud a Antoni Tudurí, expert en la genealogia dels menorquins i amant d'arxius i de lletres, com a columnista d’«Es Diari» des del seu popular «Esquitx». Així, em va descobrir que el ciutadellenc Llorenç Sastre Fronti s'havia casat tres vegades als inicis del segle XVIII. En primeres núpcies amb Catalina Torres Seguí [1708], després amb Maria Pomar Al·lès [1713] i per fi amb Joana Calafell Triay [1716]. Del segon enllaç, amb heterogenis llaços nuats a dos-cents anys de ‘branques’, provindrien els Melià Pons; i, així mateix, del tercer procedirien els Melià Orfila. Sis o set graus de consanguinitat les separen; i les uneixen…