De qui vaig aprendre més

Una altra característica definia els mestres més convincents: no els qui transmetien les darreres troballes d’altres, sinó que transmetien coses que ells mateixos havien descobert a cops de temps o de crítiques o de sofriments. Va ser llavors que vaig començar a distingir entre els professors que el que més pretenien era «estar al dia» i presumir i els professors que es limitaven a «trobar l’encert» i compartir-lo.

I un acaba per endevinar que la saviesa és companya de la prudència, cosina de la discreció, enemiga de l’arrogància, més propera al consell que a l’ordenança, veïna de la ironia però distant de la burla, germana bessona de la benaurança que a tots s’exposa i a ningú s’imposa.