Avui mos costa creure que els gestors públics són responsables. Col·lapsats i contaminats pel permanent debat partidista, costa veure com alguns polítics exerceixen el seu càrrec amb responsabilitat. Crec que en l’àmbit local, aquest exercici de responsabilitat de qui governa és evident. Susana Mora ho va fer quan va governar i ara ho fa Adolfo Vilafranca com a president del Consell.
Vilafranca cerca l’estabilitat de la gestió i per aquest motiu aprova un pressupost quan l’absència de dos consellers socialistes li dona l’oportunitat. Falla en les formes però no amb l’objectiu. Itambé, perquè no té alternativa, porta entre cotons a la consellera de Vox per assegurar que li donarà suport en les propostes importants que porti al ple. La consellera de Vox no té iniciatives, més enllà de temes ideològics del seu partit. Tot i que Vilafranca la va expulsar de l’equip de govern, ara cuida la relació per garantir, que no és fàcil, una mínima estabilitat.
És una pena que l’acord entre el PP, el PSOE i Més sigui impossible. No només a Menorca, sinó arreu del país. I no només a Espanya, sinó arreu d’una Europa a la cruïlla, quan aquest acord obriria la porta a una esperança real.
Avui hi ha eleccions a Alemanya, el motor d’Europa, ara a ralentí. La seva cultura del pacte està en perill per l’ascens de l’extrema dreta d’AfD. Però, així i tot, segurament serà possible un govern pactat entre el probable guanyador, el demòcrata cristià de la CDU Friedrich Merz, amb el socialdemòcrata i fins avui canceller Olaf Scholz, i si fa falta amb els Verds. Cap d’ells té avui dubtes del cordó sanitari als ultres, tot i les temptacions que Merz sembla haver superat. Alemanya és l’últim bastió de la cultura del pacte, d’un diàleg que hauria de ser essencial per la supervivència de la democràcia.
Aquests dies Sánchez i Feijóo coincideixen en la necessitat d’una pau justa a Ucraïna. Tant de bo no fos una flòbia que es fon abans de tocar terra.
