Baixar imposts i llibertat entesa com «qui pugui, faci el que li doni la gana» són els eslògans de la nova dreta internacional.
Baixar impostos i per tant reduir els serveis públics. Al continent Americà tenim Milei a l’Argentina i el tàndem Trump-Musk als USA que amb les respectives moto-serres estan desmembrant els serveis estatals, les ajudes internacionals i acomiaden els funcionaris. A Europa tenim les seves rèpliques en els ultradretans Viktor Orbán, Marine Le Pen, el neerlandès Geert Wildres, Meloni i Santiago Abascal... Tots plegats formen els Patriots, que envalentits pels resultats de eleccions a USA volen aplicar les mateixes polítiques a Europa. Sense recursos, la sanitat i l’educació públiques seran per als pobres i marginats que s’hauran de conformar amb les prestacions mínimes. Els que puguin pagar tindran bons serveis a la sanitat i l’educació privada que, a més, comptaran amb subvencions públiques. Davant una malaltia greu hi haurà famílies que s’hauran d’endeutar o hipotecar la seva casa pel corresponent tractament. A Espanya no cal esperar l’extrema dreta de Vox, Isabel Díaz Ayuso ho va aplicant a Madrid i sense perdre recolzament electoral.
Però la cosa no acaba aquí, als USA la majoria dels mitjans s’han anat passant al servei dels governants autoritaris i els mitjans que es resisteixin són assetjats, perseguits i arruïnats. A Europa dels Patriotes d’extrema dreta no hem d’esperar res diferent, de fet, aquest tarannà autoritari el trobem a Madrid on l’assessor de la presidenta de la comunitat Miguel Ángel Rodríguez (MAR), amenaçà al Diario.es per publicar notícies poc favorables de la parella d’Isabel Díaz Ayuso.
Són alarmants les contradiccions que veiem a l’extrema dreta. Els patriots són devots del convicte Trump però aquest menysprea i amenaça a Europa. De quin costat estan? No li afecta a Abascal que el president americà hagi tret la llengua espanyola de la Casa Blanca o que Salvini hagi fet carantoines als independentistes catalans? Sembla que no, ara Salvini ha vingut a Espanya de la mà de Vox i Abascal s’arrastra per un gest d’amistat de Trump.
Però tornant als impostos, l’article de J. Gilabert a «Es Diari» comenta encertadament que molts dels que demanen reduir els imposts són els que al mateix temps volen subvencions al transport aeri, subvencions a les empreses quan hi ha crisi o que paguem entre tots l’atur als treballadors a temporada baixa. D’on creuen que surten els doblers?
Fa uns dies la presidenta de la nostra comunitat enunciava a tota plana a «Es Diari» que mentre ella baixa impostos el Govern de Pedro Sánchez els puja i afegia que cada família ara paga 11.400 € més cada any en impostos. Pot sostenir la senyora Prohens que una família amb dues persones treballadores de l’hoteleria, d’un bar, una immobiliària, repartint amb un furgoneta, d’un supermercat... està cotitzant ara 11.400 € més que quan governava Rajoy? Cal reconèixer que seria fantàstic perquè això voldria dir que gràcies al govern de coalició d’esquerres ara els treballadors guanyen molt més i conseqüentment paguen més impostos. Però no és el cas, veritat senyora Prohens? I no és el cas perquè l’economia que vostès estan impulsant a les nostres illes es basa en els sous baixos i temporals. Segur que hi ha grups que han guanyat molt aquests anys i haurien d’haver pagat més a Hisenda, no faltaria més, però aquests no són la majoria.
Si es vol una sanitat i educació públiques de qualitat, atenció domiciliària a les persones dependents, alternatives a l’economia del turisme que empobreix la majoria... es necessiten diners.
Si la presidenta creu en un model trumpista en tost d’una societat equitativa i cohesionada ens ho hauria de dir clarament i explicar el seu «Patriotisme» als ciutadans de Balears.
Nota: Equitatiu no vol dir iguals.
