Durant més de 35 anys, un «poker» de Tonis que vivíem a Barcelona, ens trobàvem per Sant Antoni i fèiem un dinarot de famílies, a Premià de Mar, Lavern o Cerdanyola, per ordre rotatiu, per a celebrar el Sant Patró, a vegades amb qualque convidat no Toni. Els llinatges eren, i són, per ordre d’edat, Vidal Miquel, Casasnovas Tudurí, Obrador Tudurí i Tudurí Miquel, tots Tonis, és clar. Podeu comprovar que el llinatge Tudurí guanya tres contra dos Miquel i un Casasnovas, un Obrador i un Vidal.
He fet aquest preàmbul pel fet que enguany hem coincidit tres Tonis a Menorca; tots els pops acaben anant a morir a sa Colàrsega com diu la dita popular, aquesta vegada a La Rueda de Sant Lluís, i els quatre encara som vius i ben vius, i que sigui per molts anys, en vida de tots. El quart, Toni Vidal, només ve a Menorca els estius, reobrint el seu vell aparador de la fotografia des Castell on mostra col·leccions temàtiques de fotos dels anys 50 i 60 del segle passat i, atès que no va poder assistir, ens vam fer una foto de «provectes» amb una presència fotogràfica seva, i així vam ser quatre una altra vegada.
El lector em disculparà aquesta referència als provectes Tonis, però és adequada pel que vull dir a aquest «esquitx». Ja sabeu que els aprenents de vells acostumen a ser un poc retorçuts i maniàtics. Un dels «Toni» -no diré quin- em va demanar, així, a primer bot, per a qui escrivia jo. La resposta va ser immediata, «per a jo mateix». I, com és natural, vaig haver de justificar aquesta resposta. I si l’escrit agrada al lector, bé, i si no li agrada, tal dia farà un any. En qualsevol cas, no deixa de ser una teràpia mental que em dona bons resultats.
Fa un munt d’anys, devers catorze, vaig caure en el parany d’acceptar un suggeriment d’una periodista d’«Es Diari», per escriure un articlet dedicat a reviure gent de Menorca, basant-me en els seus llinatges. Vull destacar que els primers treballs periodístics els escrivia com podia i els feia revisar i corregir per l’amic Antoni Guasch; ara, afortunadament, em surten acceptablement bé i el secret és que la meva escriptura és molt planera -no en sé més- i els seus continguts són més propis de la lectura cafetera dels amables lectors. Un segon secret és que el tema ha de ser prou intranscendent i, si pot ser, amable, ja que d’insults i opinions malicioses els mitjans i les xarxes socials en van plenes.
I fins aquí aquest esquitx. Fins a un altre dissabte, amb salut.
