Donald Trump ha tornat

Trump torna al poder en un context marcat per una polarització sense precedents en la societat nord-americana, un fenomen també visible a moltes parts del món, inclosa Espanya. La fractura entre demòcrates i republicans s'ha aprofundit, i el seu estil de confrontació podria exacerbar aquestes tensions. Durant la seva campanya electoral, es va presentar com a líder d'una revolució populista contra les elits tradicionals, i això li va donar el recolzament d’una coalició de votants que inclou tant la classe treballadora descontenta com sectors de l'alta tecnologia que busquen consolidar la seva influència política, per    més contradictori que sembli.

Qualsevol que sigui l’opinió que ens mereix el mandat de Joe Biden, convé que escoltem el seu discurs de comiat en el qual va advertir sobre la concentració de poder en una «oligarquia tecnològica» que podria amenaçar els valors democràtics. En aquest sentit, la inclusió de figures com Elon Musk i altres multimilionaris en el govern de Trump podria reforçar aquestes percepcions, tot i que hi ha qui pretén veure en aquesta circumstància (no és el meu cas) una oportunitat per transformar sectors clau com la tecnologia, l'educació i el comerç. Jo més aviat crec que la creixent influència d’aquestes figures en el govern (o situades al seu entorn) podria consolidar el poder de les grans tecnològiques, fet que planteja importants preguntes sobre el futur de la privacitat, la seguretat i la competència al mercat.

No hauríem d'oblidar l'ús fraudulent d'algoritmes per influir en les eleccions i en l'opinió pública, fet que subratlla la importància d'establir mecanismes de transparència i rendició de comptes. En aquest sentit, la creació d'un marc regulador per a les xarxes socials i les empreses tecnològiques seria important, però sorgeix el dubte fonamentat des si Trump voldrà abordar aquest problema o si cedirà davant magnats els interessos dels quals no coincideixen amb aquells que valoren la veritat i la llibertat d'expressió. Hi feia també referència Joe Biden que, en el discurs a què m’he referit, va alertar sobre «l’enterrament de la veritat sota una allau de mentides» i la desaparició d'una premsa lliure i independent. En el fons, tots aquestes qüestions plantegen el que serà un dels principals desafiaments d'aquesta etapa: garantir l'estabilitat de les institucions democràtiques.

En l'àmbit econòmic, el retorn de Trump comporta promeses de grans reformes. S'esperava que la seva administració aprovés un paquet inicial de més de cent mesures amb impacte global. Entre aquestes destacaven iniciatives per reduir impostos (mantra etern de la dreta econòmica), per desregular sectors clau i per renegociar tractats comercials. El que va fer minuts després de prendre possessió del càrrec va ser dictar un allau d'ordres executives que busquen desmantellar l'herència del seu predecessor i marcar una agenda controvertida. Entre les principals destaquen, al meu entendre, la retirada dels EUA de l'Acord de París i de l'Organització Mundial de la Salut, decisions que segurament tindran conseqüències molt negatives per al medi ambient i la salut pública. També ha declarat l'emergència nacional a la frontera sud per dur a terme deportacions massives i reforçar la lluita contra els càrtels, tot i que aquestes mesures hauran d’afrontar reptes legals que potser no li siguin fàcils de superar. També ha indultat els condemnats per l'assalt al Capitoli i ha fet passos per expandir l'extracció d'hidrocarburs, una decisió que afectarà zones protegides i és contrària a la lluita contra l’escalfament global. A més, ha ajornat la prohibició de TikTok i ha criticat la gestió del seu predecessor, encara que, de moment, no ha implementat alguns dels aranzels promesos.

La inclusió del multimilionari Scott Bessent al Departament del Tresor podria influir significativament en la política fiscal i monetària dels Estats Units. I no dubto que les tensions entre els interessos corporatius i les necessitats dels ciutadans comuns seran un punt crucial d'aquesta política. A més, la relació amb la Xina i la gestió de les guerres comercials seran determinants per al futur de l'economia global.

Tot i això, convé no perdre de vista quina ha estat la reacció internacional al retorn de Trump. Sens dubte no ha estat unànime. Mentre a Europa predomina la incertesa sobre les implicacions de les seves polítiques, els països BRICS, com l'Índia, Rússia i la Xina, veuen el seu lideratge amb més optimisme. No debades una enquesta recent de l'ECFR i la Universitat d'Oxford mostra que el 84 per cent dels indis creuen que Trump portarà prosperitat al seu país, mentre que, a Europa, el 40 per cent dels enquestats no sap què esperar.

Un dels reptes més urgents serà la gestió del conflicte a Ucraïna i Palestina. Tot i que Trump va prometre posar fi a la guerra en aquell país en 24 hores, aquesta afirmació genera escepticisme, especialment a Ucraïna, on la majoria de la població no creu que la seva arribada augmenti les possibilitats de pau. També està per veure què passarà en el conflicte d'Israel amb Palestina, amb el recent acord d'alto el foc que, si bé comporta un fet positiu, no és, de cap manera, una garantia per a la pau. No deixa de ser significatiu que en el seu discurs inaugural no esmentés cap d’aquests dos conflictes.

El segon mandat de Donald Trump redefinirà, doncs, per bé o per mal, el lideratge nord-americà en un període de profunds conflictes i polarització. Els reptes són immensos: des de protegir la democràcia i reduir la desigualtat fins a gestionar la influència tecnològica i fer de mitjancer en conflictes internacionals. Aquest nou capítol marcarà profundament el rumb dels Estats Units i del món. I, vist el que hem vist, és raonable dubtar que Trump i la seva administració estiguin a l'altura d'aquestes expectatives. Per contra, podrien aprofundir les divisions i els problemes existents.

I he de cloure aquest article confessant-vos que d’un home que diu que Déu li ha salvat la vida per guarir el món, jo no en puc esperar gran cosa... bona, s’entén.