Els antics talaiòtics tenien una sensibilitat monumental, plasmada principalment en les seves magnífiques taules, que amb els segles hem perdut. Les ciutats i pobles de Menorca no destaquen avui per la seva abundància d’escultures als carrers i places. Per això, no puc deixar de donar suport a la idea de Josep Portella en el seu article de «Món i memòria» de recuperar la proposta d’Avel·lí Casanovas de fer un conjunt escultòric a mida natural de la simpàtica i canònica família Ulises.
Però aquí no hauria d’acabar la cosa. Crec que totes les ciutats i pobles podrien tenir algun record lític de les seves figures més destacades.
Ferreries faria molt bé de reviure la figura Maria dels Àngels Cardona a qualque espai públic. L’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria estaria encantat de veure`s en pedra o bronz as Mercadal. El mateix podem dir de Margarida Comas a Alaior i bé faria Sant Lluís en acollir Albert Camus tot i que no va trepitjar mai Menorca. Migjorn seria més gran amb la presència de Francesc d’Albranca al carrer.
A Maó, el bust de Mateu Orfila està massa sol a ses Moreres. Caldria que a qualque altre punt de la ciutat tingués la bona companyia de Joan Ramis i Ramis. Pens que els seus diàlegs imaginaris, i en altres casos la seva presència, ens enriquirien a tots com a valuosos exemples que van ser.
