El Castell de Santa Âgueda es va aixecar sobre el cim de la tercera muntanya més alta de Menorca i va ser abandonada després de la conquesta de 1287.   

El Castell de Santa Âgueda es va aixecar sobre el cim de la tercera muntanya més alta de Menorca i va ser abandonada després de la conquesta de 1287.   

Toni SeguíFerreries26/01/25 4:00
TW
2

L’arqueòleg i il·lustrador, Andreu Torres, i l’arqueòleg especialista en virtualització del patrimoni històric, Bruno Parés, han elaborat un projecte aprofitant les noves tecnologies, concretament la fotogrametria o aixecament 3D, per crear una primera hipòtesi de com podria haver sigut el castell de Santa Àgueda, a Ferreries, a partir dels estudis fets sobre aquesta fortalesa. «Hem aprofitat plànols de diferents investigadors, a més, el meu company i jo mateix hi vam pujar unes quantes vegades i, amb un dron, vam tenir un model    3D del cim de la muntanya per poder veure on hi havia murs, muralles, les torres i, a partir d’aquí, hem fet la hipòtesi de reconstrucció. En cap moment hem dit que sigui com ha de ser, hem volgut fer una proposta per donar una nova visió», assegura Andreu Torres.

El projecte elaborat per Torres i Parés els ha donat prou informació sobre uns elements constructius, que reforcin una hipòtesi ja defensada per altres investigadors, i és que la fortalesa de Santa Àgueda és, en realitat, anterior a la dominació musulmana de l’Illa, iniciada l’any 902. «Hi ha unes torres de planta circular que es troben dins les torres de planta quadrada i, en aquest cas, volem insistir en el fet que ja han presentat altres investigadors, i és que plantegem que és una fortificació més antiga que de l’època islàmica, perquè el tipus de construcció de planta circular no es dona fins al darrer moment de la dominació islàmica. Per tant, plantejam que en realitat sigui una fortificació d’època tardoantiga o bizantina, que els musulmans van reaprofitar quan van arribar a Menorca», afirma Torres.   

Andreu Torres i Bruno Parés

Fases

El projecte elaborat amb les noves tecnologies i, també, amb la feina que han fet sobre el terreny, ha permès als dos arqueòlegs treure altres conclusions, que aporten més informació sobre l’aixecament de la fortalesa, entre altres, un major nombre de fases constructives, que compta amb el recinte central, el recinte del castellet i el recinte del pati d’armes. «Normalment, s’ha dit que hi ha dues fases en el castell i només mirant els sistemes constructius, almanco es poden veure quatre fases. Una primera, on els musulmans van aprofitar la fortificació que hi havia, una altra on es van remodelar les torres i van passar de circular a quadrada, una més on es va construir el recinte del Pati d’Armes que és la darrera ampliació i la més diferent de la real del recinte fortificat. També veus la majoria del sistema constructiu que és el de mamposteria i, en canvi, hi ha torres on també es pot veure el sistema constructiu del tapial, són remodelacions o reformes que s’han fet, perquè ha caigut un tros o manteniments de la fortalesa», assenyala.

Torres apunta que el projecte de recreació virtual del Castell de Santa Àgueda presenta la dificultat de què no ha estat excavat i no hi ha una seqüència cronològica de la fortificació. «Per fonts cristianes de la conquesta de 1287, sabem el que hi havia en el recinte central, un graner i un forn, sabem que hi havia l’elit, que vivia dins la fortificació que segurament dominava un territori, però que depenia de Ciutadella com a capital de l’Illa. Hipòtesis supernovedoses no en tenim per no haver-se excavat, simplement hem volgut posar damunt la taula tota la informació que hi havia del castell i donar una visió més actualitzada, és un jaciment que realment val molt la pena que s’investigui», conclou.