Sortir de Twitter

La degradació de la xarxa social X, abans coneguda com a Twitter, és innegable des que Elon Musk n’és el propietari. No fa falta cap anàlisi a fons, basta ser-ne un usuari regular, per veure que X s’ha omplert de material feixistoide, de mentides i manipulacions que pretenen fomentar prejudicis i idees reaccionàries, i de maneres de mirar, pensar i habitar el món obertament agressives. En aquest sentit, diria que el que més fomenta una visió diguem-ne feixista de la realitat a X són els vídeos que et surten al timeline i que mostren escenes de violència meitat justiciera i meitat gratuïta (estudiants que es peguen, un lladre que és agafat mentre roba i a qui li fan pagar la malifeta) però sempre espectacularitzada. Per tant, és vera: X s’ha convertit en part en un femer invivible, cosa comprensible tenint en compte que Musk, l’emprenedor més o menys visionari, ha resultat ser un filonazi desbocat (és igual, si el gest de salutació que va fer a la presa de possessió de Trump va ser la salutació romana o un gest estrany d’autista: des del moment que el tipus dona corda i finança els moviments i partits d’extrema dreta de moltes parts del globus, el debat ni tan sols procedeix). Dit tot això, també s’ha de dir que són lamentables tots els escarafalls que darrerament han fet polítics i periodistes anunciant que deixaven X perquè la xarxa en qüestió és un femer. Com si alguns mitjans tradicionals no anassin plens de mentides i de propaganda i de podridura ètico-intel·lectual. Com si els partits polítics fossin estanys d’aigua pura i no fangars on hi ha les mil i una brutors. Darrere d’aquests escarafalls de periodistes, mitjans tradicionals, institucions i polítics anunciant que deixen X, no hi ha una voluntat de protegir la veritat, sinó un afany per mantenir el monopoli privilegiat de la informació i dels altaveus que la difonen. Aquesta mateixa setmana, la vicepresidenta Díaz i el ministre de cultura Urtasun han dit que deixaven X perquè està en mans de Musk. Fer això, però, i no deixar de fer declaracions i de concedir entrevistes als diaris i les teles de l’statu quo espanyol no és combatre la desinformació: és legitimar certes fonts de desinformació enfront d’unes altres. Pel que fa als ciutadans anònims que deixen X, si surten d’X perquè la conversa pública que hi ha no els agrada, també hauran de sortir –o ja ni hi entraran– de tots els espais que no s’hagin pogut fer sectàriament a mida. És, ben mirat, el que molts ja fan.