No és igual fer una aposta que fer una cosa a posta. En aquesta vida, podem distingir entre les coses que feim intencionalment i les que feim sense voler. En unes, intervé la voluntat i el raciocini; en les altres, factors que es troben fora del nostre control. No sempre ens resulta fàcil esbrinar si ens trobam en un cas o en un altre. Realment, la consciència és posterior a la vida, que ve donada per l’instint. Ningú neix amb consciència, que apareix gradualment, a mida que maduram i creixem. Hi pot haver vida sense consciència, però no consciència sense vida. Sigui l’instint de conservació o un instint distint, la qüestió és si la nostra resposta és automàtica i ràpida, per tal d’evitar un perill, una amenaça, o si tenim prou temps per pensar el que hem de fer abans d’actuar. A l’hora de néixer, no et van donar a triar. Som el fruit d’una decisió prenatal.
Si tens la sort de viure a una democràcia, sempre pots escollir el mal menor. Ningú és perfecte. En el pla personal, l’atracció mútua entre dues persones pot arribar a crear una vida nova i diferent. La natalitat és un fenomen complex, amb un índex que puja i baixa, i que té enormes implicacions en les societats. Per aquest motiu, l’erotisme és tan important i sempre ho ha estat. El desig mou el món i el fa molt més agradable i entretingut. No hi ha res pitjor que viure envoltat de menjars exquisits i està desganat. Encara que tampoc pots anar fora fua. De la repressió al desgavell hi ha un meravellós terme mitjà. L’educació permet que la nostra resposta davant dels estímuls no sigui sempre impulsiva i plena de prejudicis. Pots trepitjar a algú sense voler o fer mal sense voler, però fer-ho a posta, ja és propi d’una mala persona.
Apostar, per altra banda, és pactar el guany o la pèrdua segons un resultat que encara desconeixem. I desconeixem moltes coses. Per tant, apostar ve d’antic i sempre suposa incertesa, risc, emoció… guanyar o perdre. Unes vegades guanyes i altres vegades perds. Qui guanya sempre, segurament fa trampa. Si fas manganyes, tard o d’hora t’agafaran. L’emoció d’una aposta pot ser tan addictiva que podem caure en la ludopatia, una afecció malaltissa pel joc d’atzar. No ens podem controlar.
El fet de voler guanyar sense esforç ens fa confiar en la sort, encara que l’èxit sigui molt improbable. Ens resulta més còmode somiar o especular que treballar. A la democràcia pots guanyar o perdre, però no et pots botar les normes ètiques. Has de jugar net. Si no respectes la llei, o la modifiques segons la teva conveniència, pots tenir poder durant un temps, però aquest poder causarà més mal que bé. Perjudicarà la societat.
Un dels pilars del sistema democràtic és l’Administració de Justícia. Aquest pilar s’està deteriorant de manera inexorable en els darrers anys, degut a la ruptura que vivim en el Parlament. Quan no hi ha separació de poders, els ciutadans es troben indefensos davant l’arbitrarietat del governant. Tenim un Tribunal Constitucional dividit entre jutges progressistes i conservadors, que ha de dictaminar si la llei d’amnistia és constitucional o no. Que batalla per imposar la seva majoria, en sintonia amb el president del Govern i els seus compromisos ineludibles amb els socis de legislatura per mantenir-se en el càrrec.
Un Fiscal General de l’Estat que, quan ha estat investigat, se li han esborrat tots els missatges del telèfon mòbil.
Què t’hi jugues que ho ha fet a posta?
