Sembla clar que a la societat actual s’ha imposat la moda de simplificar la realitat. Ja no és només un fet de titulars cridaners. Es pot constatar veient algunes tertúlies televisives o mirant la premsa i les xarxes socials. No pareix ser un fet casual.
Una de les tècniques que s’usen -amb prou èxit a jutjar pels resultats electorals d’alguns països- és l’anomenada fal·làcia del fals dilema. Es tracta de fer veure que la realitat es redueix a dues opcions. Que solen ser irreconciliables.
Pel que sigui, aquesta lògica simplista, cunyadista, habitual de barra de bar, s’està estenent a molts altres àmbits. O acceptes la massificació turística o ets turismofòbic. O estàs d’acord que s’arrasi amb tota la vegetació dels torrents o estàs a favor de les inundacions. O acceptes la destrucció ambiental o estàs en contra del progrés.
Consignes que semblaven caduques i pròpies de temps passats, resorgeixen de les cendres. Com aferrant-se a un suposat sentit comú que, si s’analitza amb un mínim de profunditat, acostuma a trontollar.
El mes de gener és un dels mesos més freds de l’any al nostre hemisferi. En els dies de baixes temperatures i tramuntana, que caracteritzen les primeries de l’any, tendim a apropar-nos a les fonts d’escalfor per a combatre la pèrdua de calor. Com més a prop, millor.
Les persones que recordin les lliçons sobre els moviments del planeta, podran rememorar que la Terra gira sobre si mateixa i també al voltant del Sol. En aquest darrer cas, ho fa en forma d’el·lipsi, de manera que hi ha un moment de l’any que ens trobem més a prop de l’estrella i en un altre molt més enfora.
Però, en aquesta ocasió, el fred ens arriba quan estem més propers a l’astre (ara, el gener), mentre que el juliol estem molt més llunyans (com a 5 milions de quilòmetres més de distància) i en canvi patim calor. I és que les estacions no venen marcades respecte de la distància, sinó que depenen de la inclinació amb què ens arriben els rajos solars.
O sigui, que aplicar la lògica de la distància sense tenir present que l’eix de la terra està tombat uns 23 graus, és probable que ens condueixi a unes conclusions errònies, perquè no estem tenint en compte tots els factors principals.
Demanar que es redueixi la turistificació excessiva de l’estiu pot revertir a favor del benestar de la població resident i dels valors ambientals de l’Illa, però també, de la pròpia indústria turística. Està reconegut que el turisme és una de les activitats que es pot fagocitar a ella mateixa.
Mantenir la vegetació de ribera dels torrents permet frenar la velocitat de l’aigua i, per tant, la seva capacitat de fer mal. Es conserva la biodiversitat i es protegeix la terra fèrtil dels costats. Als indrets que treballen sobre resultats i no sobre creences, s’estan revegetant els costats dels rius i els torrents.
Pretendre mantenir el progrés sobre la base de la destrucció ambiental és un camí al precipici. Els nanoplàstics ja són a la llet materna i els herbicides ja surten en els pous d’abastiment públic.
Els falsos dilemes són una plaga del món actual. Igual que alguns oxímorons, com per exemple, el creixement sostenible, tant en boca d’alguns dirigents.
